Mes: Setembre de 2019

Tian Gombau, ha estat premiat a Sibèria amb la seua companyia de teatre “L’home dibuixat” i l’espectacle “Sabates noves”

Tian Gombau, premiat a Sibèria. La companyia de teatre L’home dibuixat torna a ser premiada amb la seua última obra, “Sabates noves”. Tracalet, el seu protagonista, ha viatjat a Sibèria i allí ha obtingiut el reconeixement de les 16 companyies professionals de teatre que participen en el Festival.

Sabates noves es va estrenar a la fi del 2018 a Vinaròs i ja té en el seu haver-hi el Premi a Millor Espectacle de Petit format en la reconeguda Fira Europea de les Arts Escèniques (FETEN) i el Drac d’Or a la Millor Escenografia en la Fira de Teatre de Marionetes de Lleida.

Tian Gombau premi Sibèria
Tian Gombau premi Sibèria
Tian Gombau premi Sibèria

https://www.espaimariolanos.com/tag/tian-gombau/

Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Per Katia Torrent

Club de lectura “Espai Mariola Nos”

I. Les veus del Pamano, de Jaume Cabré

Jaume Cabré i Fabré  (Barcelona, 1947) és escriptor i guionista, autor d’una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més rellevants del panorama actual a nivell internacional. Des que el 1974 apareix el primer llibre, un recull de narracions, ha publicat diverses novel·les amb títols com La Teranyina (1984), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc(1996), Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso(2011), entre altres. Destaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d’hivern(2000), i les obres de narrativa juvenil L’any del blauet (1981) i L’home de Sau (1984). 

Les seves novel·les gaudeixen d’una gran projecció internacional, amb traduccions a una vintena de llengües i amb constants reedicions. S’ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit un bon nombre de sèries La Granja (TVC, 1988-1991), Estació d’Enllaç (TVC, 1994-1998), Crims (TVC, 2000), Ventdelplà (TVC, 2005-2006). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat els assajos El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l’escriptura i el propi procés creador, i La matèria de l’esperit(2005). També ha debutat en teatre amb l’obra Pluja seca (2001) al Teatre Nacional de Catalunya. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica Serra d’Or, quatre vegades el premi de la Crítica Catalana; la Lletra d’Or (1997) i molts altres premis com el Premi Nacional de la Crítica Espanyola, el Premi Sant Jordi,… El 2014 és reconegut amb la Creu de Sant Jordi. 

Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Ressenya de Katia Torrent.

 Resum Les veus del Pamano està ambientada a Torena, un poblet imaginari de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), al cor del Pirineu català. Tina Bros, barcelonina, mestra de Sort (capital de la comarca) i fotògrafa aficionada, descobreix, en l’escola abandonada de Torena, una llibreta que conté una mena de memòries d’Oriol Fontelles, barceloní, antic mestre del poble i pintor aficionat, alhora que reconegut heroi franquista. El quadern li descobreix la veritable història d’Oriol Fontelles, que la Tina maldarà per donar a conèixer perquè la seva memòria es conservi intacta per a la posteritat. La novel·la s’esdevé bàsicament en dos temps: en els primers anys de la postguerra i a començaments del segle XXI.

L’Obra El llibre està estructurat en set parts: cadascuna d’elles acaba amb el dibuix d’un làpida, amb el nom del protagonista que ha donat títol al capítol i els anys viscuts. És a través de les morts que se’ns explica el que es va esdevenir durant els anys de màxima repressió franquista en aquesta zona de muntanya disputada pels maquis i els falangistes, que estén els seus tentacles fins a la democràcia recent i l’inici del s.XXI. Per els marbres esculpits trobem  en Jaume Serrallac, l’home de les pedres, al que coneixem des de la infantesa a la vellesa, el que fa d’enllaç entrel’Oriol Fontelles i Tina Bros. El títol ja ens insinua aquest nexe: el Pamano és un riu de la vall d’Àssua del que es diu que si en sents les veus des de Torena és perquè tens la mort a prop. Les veus del Pamano són els ecos de molts silencis.  El perquè de les làpides ens l’explica el mateix Serrallac: “Als cementiris trobarà la història dels pobles, congelada” perquè “molta guerra i molta ràbia, però tots acaben venint aquí, l’un al costat de l’altre”. Com que la novel·la és molt llarga, Jaume Cabré es veu amb l’obligació de fer intervenir un narrador en 3ª persona que ens va duent per la història, però sovint se’l treu de sobre i, sense cap transició que serveixi d’avís, ens trobem en el pensament del personatge.

Un dels tresors de la novel·la és el retrat que Cabré fa del dialecte del Pallars: les variants sonoritzades dels demostratius (aguest en lloc d’aquest), els imperfets en –iva com dormiva en lloc de dormia, etc. De forma molt realista, només retrata aquest parlar en l’època més llunyana. Els personatges joves del Pallars ja no l’usen.  No obstant, les mostres de pallarès són només en determinats diàlegs de manera que no en dificulta gens la lectura. També hi ha que destacar la riquesa de vocabulari de Jaume Cabré: els seus llibres sempre són una font de recuperació dels mots oblidats; la reiteració de determinades frases referents a alguns personatges que creen la hilaritat; la reiteració de determinades frases en boca de diferents protagonistes retraten com n’és de cíclica l’existència.

Algunes de les paraules i expressions també s’utilitzen en la parla de Vinaròs. 

Personatges. Oriol Fontelles. És el protagonista de la novel.la, i gran part de la història la coneixem pel diari que escriu a la seua filla. L’Oriol arriba a Torena molt ilusionat com a mestre i esperant el seu primer fill. Aquesta situació dura poc perquè l’alcalde falangista el recluta per participar en els seus assumptes. L’odi de la gent i de la seua pròpia dona, faran que l’Oriol dugauna doble vida, la de falangista i la de col.laborar amb el maquis. Aquest fet farà que l’Oriol no puga explicar ningú la seua situació i viurà amb por, solitud, rebujat, i només voldrà explicar.li a la seua filla el que li passa escrivint el diari.

Tina.  Aquest personatge és, en certa manera, una còpia de l’Oriol Fontelles. És de Barcelona i,com l’Oriol Fontelles pensa que  viure en un poble és un luxe   i com li passa al mestre es queda sola: se li’n va el marit amb un altra, el fill es fa monjo (de Montserrat) i sols li queda el Iuri Adrevitx “Dr. Zivago”: el gat.  Només el personatge del pedrer, en Jaume Serrallac, endevina el que hi ha dins d’aquella dona menuda, grassoneta que quan mor, ella i els doscavalls,  daltabaix del pantà de Sant Antoni, diu haver sentit abans les veus del Pamano, com el mestre les havia sentides.   La seva làpida tanca el llibre. 

Elisenda Vilabrú.  Viu per estimar amb passió i odiar fredament.  Filla d’una família benestant rural, encarna prototipus de caciquisme: Tothom ha d’obeir les seves ordres i la petita comunitat que és Torena, sembla que sigui el vassallatge obligat al feudalisme, encara que part de la població no hi estigui d’acord, després de la Guerra Civil ningú li fa cap retret,ni se li imposen.Educada a Barcelona, “a les Teresianes de la Bonanova”,  brillant en els estudis; veurà la seva joventut truncada per l’esclat de la guerra i l’assassinat dels pare i germà.   A partir de llavors l’odi quedarà darrere d’unes ganes de venjança que trobarà de seguida el braç executor en la persona del Valentí Targa.  Educada en una religiositat tradicional, la fa servir la religió de tapadora pels seus interessos en cadascun dels seus actes. Ella viu al límit, sempre intentant que no se sàpiga el joc fosc i brut que fa, a la fi també està sola.  Amb diners, amb poder però sola.

 Valentí Targa.  És l’únic personatge pla: covard, venjatiu que té com a pantalla l’uniforme dels vencedors i és la mà venjadora i cruel del caciquisme de l’Elisenda a qui després d’haver-la posseït una vegada, desitja i tem. Portat per la rancúnia i l’odi cap al Joan Esplandiu, afegeix a la crueltat, la covardia en l’assassinat del petit Ventura. 

 Jaume Serrallac.  Ell és el marbrista, que té a veure amb la pedra, amb la terra i que coneix, perquè en fa les làpides, les vides de qui hi ha enterrat al cementiri.  Ell fa parlar a les pedres i el llibre on la mort és present. És el personatge més poètic (més pur de l’obra).

Temes. Recuperació de la memòria real:  “Vaig començar Les veus del Pamano perquè un dia vaig veure un edifici escolar abandonat. El que em va ajudar a continuar treballant-hi van ser els anys de majoria absoluta del PP a l’Estat espanyol: no podem passar pàgina d’un passat negre no acabat d’explicar perquè hi ha gent interessada en el fet que no s’acabi d’explicar” La venjança  és un subtema important perquè fa funcionar  els personatges principals de la història. La por i la  mort presents en totes les parts de la novel.la. La religió  i l’Església Catòlica, i la seua relació amb el poder, el seu abús i l’obscurantisme. El Caciquisme L’Elisenda Vilabrú n’és el representant. La feblesa d’esperit o la valentia, la manca d’escrúpols o una gran sensibilitat envers el patiment dels altres, l’acumulació d’odi o l’acumulació d’amor… 

Temps. Cal dividir l’obra en dos temps l’intern i l’extern  El temps intern el dividirem 

a)     en la història de l’Oriol Fontelles que dura uns vuit mesos de 1943 a 1944

b)     les altres històries que van d’aquesta data fins al present (2002). Aquestes històries ocorren el passat llunyà, els records, la història de l’Oriol Fontelles i, a partir d’aquí ens anem traslladant al present de la novel·la, però no de manera lineal, sinó que les històries dels personatges s’intercalen i les situacions temporals també de manera magistral gràcies a la tècnica de l’autor. Temps extern: és el Temps Històric des de 1943 fins a 2002.  Així totes les vicissituds socials i polítiques tenen l’Elisenda Vilabrú i el poble de Torena com a protagonistes i espectadors de les diferents èpoques: falangista, de l’Opus, democràtica…(Katia Torrent Fuertes).

Katia Torrent
Katia Torrent. Professora Història Institut Vilaplana Vinaròs

James Dean, el eterno rebelde, nos dejó un día como hoy

Yo amaba a Rock Hudson pero adoraba a James Dean. 

¿Y quién no adoraba a Jimmy? Si se enamoró del él hasta la actriz de los ojos violeta Liz Taylor, la misma que le contó al periodista Kevin Sessums, off the record, que cuando el actor tenía 11 años y murió su madre, empezó a sufrir abusos sexuales por parte del pastor de su iglesia, lo que le atormentó toda su vida; la misma que cuidaba de su gato el día que el actor fallecía al volante de su Porsche, antes de poder terminar su última película, Gigante. 

James Dean, el Rebelde sin causa, el actor que se hizo leyenda al morir un 30 de septiembre de 1955 con 24 años, y que recordamos con las manos en los bolsillos, la cabeza baja y los ojos  entornados. Un icono del carácter adolescente de muchas generaciones de jóvenes que vieron en él su reflejo. Solo con tres películas en su haber, es el único actor que ha recibido un Osar a título póstumo y ha estado nominado dos veces.

El teatro y los coches eran su pasión y Al este del Edén del director Elia Kazan,  Rebelde sin causa de Nicholas Ray y Gigante de George Stevens sus tres grandes películas como protagonista. 

Enamorado de Per Angeli a la que conoció en el rodaje de Al este del Eden, todas podemos imaginarlo en la puerta del altar el día que ella se casaba con Vic Damone, acelerando el motor de su moto para que todos supieran que estaba allí. El murió demasiado joven. Ella se suicidó en 1971.

James Dean pasó un día como hoy a engrosar la lista de aquellas estrellas del cine o de la música que vivieron deprisa y murieron jóvenes. Junto a Marilyn Monroe representa la juventud, la belleza y el carácter atormentado. 

James Dean, el eterno rebelde


Urban Sketchers tria Peníscola per a dibuixar-la

Urban Sketchers ha elegido Peñíscola para su primer encuentro del Mediterráneo. Más de 200 dibujantes han captado los rincones más bellos de la ciudad de Peñíscola. Encuentra sus ilustraciones en las redes sociales en la #ITrobadaUSKdelMediterrani #UrbanSketchers

Urban sketchers ha triat Peníscola per a la seua primera trobada del Mediterrani. Més de 200 dibuixants han captat els racons més bells de la ciutat de Peníscola. Troba les seves il·lustracions en les xarxes socials en la #ITrobadaUSKdelMediterrani #UrbanSketchers

Urban Sketchers dibuixa Peníscola
Urban S

Es descobreixen serigrafies a la façana de la capella Santa Victòria

Les obres de restauració de la capella de Santa Victòria descobreixen serigrafies a la façana.

El projecte compta amb un pressupost de 208.696€ i consisteix en la rehabilitació de l’interior i la recuperació les pintures, a més de reparar esquerdes i eliminar les filtracions d’aigua 

El regidors d’Urbanisme i Cultura, José Chaler i Anna Fibla, han realitzat aquesta setmana una visita a les feines de restauració de la Capella de Santa Victòria. Recordem que el projecte està inclòs dintre del fons FEDER de la Generalitat Valenciana amb la finalitat d’ajudar als ajuntaments a conservar el patrimoni històric i cultural del municipi.

Les feines de restauració de la Capella de Santa Victòria avancen a bon ritme i han tret a la llum importants descobertes que posen en valor aquest patrimoni cultural. En concret s’han trobat a la façana pintures d’arquitectura fingida, iguals que les trobades a l’església arxiprestal. Segons les primeres valoracions estan datades del segle XVIII i la seua preservació s’ha inclòs dintre del projecte de restauració.

El regidor d’Urbanisme, José Chaler, ha destacat que “la conservació de les serigrafies és molt important perquè la capella de Santa Victòria està catalogada com a Bé de Rellevància Local, per tant cal garantir la conservació de tots els elements patrimonials de l’edifici”. En aquest cas es recuperaran les pintures amb el color original de l’època, a més d’aplicar tractaments per evitar l’aparició de fongs i humitats. 

D’altra banda, Chaler recordava que el projecte compta amb un pressupost de 208.696€ cofinançat per la Generalitat Valenciana, a través del fons FEDER amb la quantitat de 86.000€, la Diputació de Castelló amb 4.311€ i el mateix Ajuntament de Vinaròs amb una inversió feta amb recursos propis de 118.146€.

Pel que fa a la resta de les feines de conservació consisteixen en el sanejament de l’interior de la capella i restaurar les pintures datades del segle XIX, a més de escometre tasques de manteniment de l’edifici per eliminar les filtracions d’aigua i les humitats. D’altra banda, també s’eliminaran els elements no són propis de l’edifici com el paviment de fusta o el cablejat obsolet.

Serigrafies capella Santa Victòria Vinaròs

Una investigació sobre Amposta durant la Guerra Civil, Premi de Recerca Jordi Fontanet

El premi de Recerca Jordi Fintanet ha estat a “La Guerra civil a Amposta (1936-1939). El projecte és obra del periodista i expert en memòria històrica Andreu Caralt 

Una investigació sobre com es vivia a Amposta durant la Guerra Civil s’emporta el Premi de Recerca Jordi Fontanet, que enguany celebra la segona edició. Sota el títol “La Guerra Civil a Amposta (1936-1939)”, el periodista i expert en memòria històrica Andreu Caralt va rebre el reconeixement, aquest dijous 26 de setembre, a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó. El jurat del premi va comptar amb persones tècniques en cultura i de l’Arxiu Municipal i del Museu de les Terres de l’Ebre.

Durant l’acte també es va presentar l’obra guanyadora de l’anterior edició “De quan es pagava un paó a l’any, una visió d’Amposta a través dels capbreus de rendes reials dels segles XIV i XV”, realitzada pels investigadors Antoni Cartes Reverté i Sabina Colomé i Ortí. L’obra estudia la distribució urbanística del municipi i la localització d’edificis concrets, l’organització de l’espai agrari ampostí, l’evolució de la distribució de terres o les conseqüències de la Guerra Civil Catalana per al terme d’Amposta, tot comprès entre els segles XIV i XV.

El Premi de Recerca Jordi Fontanet està donat amb 3.000 i té com a objectiu premiar un projecte de recerca original i inèdit referit a estudis cientificotècnics, històrics, mediambientals, geogràfics, econòmics, literaris, artístics, polítics, sociològics o d’especial interès per la ciutat. L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada i es reserva el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital. El guardó, que és de caràcter biennal, està dedicat a memòria de l’investigador i apassionat de la cultura Jordi Fontanet, el premi que duu el seu nom es va crear l’any 2017 amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre Amposta.

Antoni Cartes Reverté i Sabina Colomé i Ortí.

Brooklyn, de Colm Tóibín novela per al club de lectura de l’Espai

Club de lectura. Coordina: Katia Torrent Fuertes. Llibre: Brooklyn de Colm Tóibín.

 Brooklyn  de Colm Tóibín (abril 2019)

Colm Tóibín és un escriptor irlandès nascut el 30 de maig de 1955 a la localitat de Enniscorthy, situada al Comtat de Wexford. El seu avi Patrick va formar part de l’IRA, i el seu pare, Michael Tóibín, que era professor, va ser partidari del Fianna Fáil, partit conservador irlandès. Va cursar estudis al St. Peter s College, un centre catòlic masculí. L’any 1972 va anar a la Universitat College de Dublín per estudiar Història i Filologia Anglesa. Després de graduar-se en 1975, va fer classes d’anglès a Barcelona. Més tard, al tornar al seu país, va treballar com a periodista i va començar a escriure.

Tóibín, un autor amb influències de Henry James, Albert Camus, William Butler Yeats o Ernest Hemingway, va debutar com novel·lista de ficció amb El Sud (1990), la història d’una dona irlandesa, Katherine Proctor, que deixa el seu país per viatjar a Espanya amb el propòsit d’estudiar pintura a la Barcelona dels anys 50.

L’obra de Tóibín explora principalment diversos temes concrets: la descripció de la societat irlandesa, viure a l’estranger, el procés de la creació i la preservació de la identitat personal, principalment les identitats homosexuals i sobre la identitat davant la pèrdua. Obres més importants: El brezo en llamas (1994); Crónica de la noche, (1998); El faro de Blackwater (2002); The master:retrato del novelista adulto (2006); Madres e hijos(2006); Brooklyn (2009); El testamento deMaria (2012); i Nora Webster(2014). També ha escrit assaig i poesia. 

Argument. Són els anys 50, la família l’Eilis Lacey, sobretot la seu germana Rose, decideix que Eilis, com no troba treball al seu poble, es trasllada a Brooklyn, (Nova York), on la gent prospera. Per aquest motiu decideix emigrar al barri de Brooklyn, on comença a treballar com a dependenta d’uns grans magatzems mentre que a les nits va a classes de comptabilitat. S’allotja a la repressiva casa d’hostes de la Sra. Madge Kehoe, i molt prompte va acostumant-se a la rutina. És llavors quan Eilis coneix i s’enamora d’un jove lampista italià anomenat Tony en el ball local dels divendres a la nit. La seua vida canviarà a partir d’eixe moment. Brooklyn no narra una història espectacular, però narra una història real.

L’Obra El llibre està estructurat en quatre parts.

A la primera part, Tóibín ens presenta a Eilis i la seua família, el seu entorn, la societat irlandesa dels anys cinquanta i ens descriu el viatge que farà Eilis a Amèrica; a la segona part, l’escriptor ens descriu l’arribada d’Eilis a Brooklyn i com és la seua nova vida, la relació amb la Sra. Kehoe i les dones de la cas-pensió, el seu nou treball i com l’angoixa d’estar fora d’Irlanda i de sa cas fa canviar a Eilis; a la tercera part,  Tóibín ens descriu el dia a dia de la vida d’Eilis, la relació amb un home jove d’origen italià, Tony, i el seu enamorament, el descobriment de les relacions sexuals i la por de estar embarassada i sobretot, la mort de la seua germana, Rose; a la quarta parta, la novel.la inclou els elements característics en els llibres de Tóibín: els escenaris irlandesos habituals (Blackwater, Wexford, aquesta malenconiosa costa erosionada, com apareix descrita al llibre…); les absències que deixa la mort, com la del pare i la de Rose, i a més Eilis ha de decidir si és fidel o no al home amb qui s’ha casat abans d’abandonar Brooklyn i prendre la decisió de tornar o quedar-se. 

​A Brooklyn també hi ha un cert pòsit de resignació i nostàlgia que condueix a una personal idea de la destinació. En començar la novel·la, són els altres els que prenen les decisions per Eilis qui, a poc a poc, pren les regnes de la seua vida, encara que al final no sabem amb claredat si l’última i crucial decisió que pren no hi haurà estat empesa per les circumstàncies. Tóibín sap perfilar a la perfecció cada personatge fins i tot encara que  reservi per a aquest un lloc secundari en la història, però un es fa perfectament a la idea de com són, que els ha portat a ser com són i quines són les seves inquietuds en cada moment. I tot això, fent-ho amb una prosa delicada, descriptiva i exquisida.

​Brooklyn és una interessant història sobre la immigració i les absències, sobre la identitat i el destí. L’ambientació i recreació de la vida a Brooklyn en els anys cinquanta és notable. Un lloc on molts irlandesos entre altres procedències com la italiana intentaven trobar un futur millor. Les festes a la parròquia, la vida austera, fins i tot molts dels usos i costums de l’època en una societat multicultural queden dibuixades. En la novel·la es toca, de forma tangencial, el tema del racisme quan la població negra comença a barrejar-se amb els blancs, alguna cosa que a aquests últims incomodava però que estaven acceptant. Eilis s’allotja en una casa d’hostes a la que compartirà espai amb cinc dones molt diferents a través de les quals veurem diferents estils de vida des del més conservador fins al més liberal.

​El llibre de Colm Tóibín ens presenta una sorpresa i és què quan l’escriptor  estava signant llibres a Nova York, després d’una lectura,  una dona es va acostar i li va dir que era la filla d’Eilis. Ell pensava que era fàcil que els irlandesos es veiessin reflectits en la novel·la però la dona va insistir que era la seua mare. Tóibín havia  escoltat de nen part d’aquesta història a sa casa d’Enniscorthy, on viu la família d’Eilis va esbrinar si era veritat el que la dona deia, així que li va preguntar com es deia la seua mare, si encertava, es tancaria un cercle: realitat, ficció, realitat. 

Personatges

Eilis Lacey: És la protagonista absoluta de Brooklyn. És una dona tan valenta com intel·ligent, però el seu drama és el de l’elecció. No és estrany que li costi ja que a partir d’un moment donat, l’Eilis ja no és del tot irlandesa ni americana. Eilis ha de tornar a Irlanda i és aquí on veiem com Brooklyn ha canviat a Eilis, no només com la resta la veu sinó la seguretat i el canvi que ha adquirit després de la seua emancipació. Ha estat revelador ser part d’aquest testimoni i com tot això fa reflexionar la protagonista i plantejar-se qui és i on està la seua llar. Ser una cosa o una altra, en l’època retratada, tenia conseqüències greus: arrels o llibertat. Sabem el que sent i pensa en cada moment i, encara que de vegades pugui resultar una mica “sosa”, anem a poc a poc a aferrar-nos a ella i a no voler deixar-la anar. 

Rose: La germana major d’Eilis és una dona amb estudis i amb un treball bé remunerat; és la que sosté a la família amb el seu sou; practica el golf i és una dona elegant que es preocupa per la seu imatge. Eilis té adoració per ella per això quan rep la notícia de la seua mort només vol tornar a Irlanda. una dona forta i que sembla tenir la seua vida perfectament canalitzada

Tony: És un personatge que des de l’inici desperta molta tendresa, perquè sempre està  disposat a ajudar a Eilis; es mostra sempre content, optimista i amb visions de futur. Un personatge real que té por de perdre a Eilis quan aquesta ha de tornar a Irlanda precipitadament, i al costat del que vam patir durant l’estada d’ella al seu país natal. També trobem altres personatges com la mare de Eilis, una dona típica dels anys cinquanta, reservada, catòlica i familiar; les amigues i amic irlandesos com Jim Farrel; la Sra.Nelly Kelly i el seu classisme; les dones de la pensió, unes més conservadores i altres més liberals; el pare Flood, la senyoreta Fortini o la senyora Kehoe,  la propietària de la casa en què l’Eilis viurà, una misteriosa dona que no compta res  del seu passat, amb un marit que pel que sembla la va abandonar, i amb la qual la protagonista haurà certs tires i arronses que influiran de manera en la vida d’Eilis.

​És d’admirar que en tan poques pàgines Colm Tóibín aconsegueix desenvolupar una història tan complexa cap a l’amor fraternal i romàntic juntament amb la recerca d’un mateix i el seu lloc al món. És una novel·la que recordarem per la seua senzillesa però també pel seu final que no deixa indiferent a ningú. En definitiva, amb Brooklyn es confirma la devoció que milers de lectors i lectores tenen per Tóibín, ja que es capaç de  construir amb una prosa simple però elegant històries plenes de profunditat, amb personatges vius i ben perfilats, de gran força però molt vulnerables.

​Una última dada sobre Brooklyn és que la novel·la ha estat adaptada al cinema pel director John Crowley amb el guió adaptat per Nick Hornby.

Brooklyn de Colm Tóibín.

Per Katia Torrent Fuertes. Professora Històra al l’Intitut Vilaplana de Vinaròs.

Katia Torrent Fuertes

Espai Mariola Nos es suma al pacte valencià contra la violència de gènere i masclista

Espai Mariola Nos convida a adherir-se al PACTE VALENCIÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I MASCLISTA com una acció de compromís necessària amb la situació que esta vivint la dona.

Les institucions valencianes, els partits polítics, les universitats, els mitjans de comunicació, intervinents de la justícia, forces i cossos de seguretat, entitats i organitzacions de la societat civil hem signat i convidem a toda la ciutadania a adherir-se al PACTE VALENCIÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I MASCLISTA.

Signant aquest el pacte compromets a llegir el manifest i a implicar-te en aquesta lluita. Et proposem algunes accions i t’animem a aportar idees per a erradicar el masclisme de la nostra societat.

Signa al final article.

Un pacte necessari 

Vivim en una societat en què, malgrat haver assolit una igualtat formal i legal entre homes i dones, aquesta no es veu en la realitat del dia a dia. Aquesta igualtat real que volem viure homes i dones cada dia s’ha de construir amb un compromís institucional i social, situant el problema de la desigualtat com un problema social estructural, tal com demanen els moviments feministes. En aquest context, en què la pitjor de les conseqüències de la desigualtat són les violències masclistes, és el moment que governs i institucions ens impliquem en les demandes socials i fem un pas avant.

En conseqüència, el Consell ha impulsat el Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista, que recull les propostes de la Subcomissió sobre l’erradicació de la violència de gènere de Les Corts i de l’informe sobre l’atenció i protecció a les víctimes del Síndic de Greuges, i va de la mà dels moviments socials feministes que lluiten per la igualtat, fent un front comú des de les institucions, i comprometent-nos en accions concretes encaminades a l’erradicació del patriarcat en la societat valenciana.

Amb aquest pacte, les institucions valencianes, els partits polítics, les universitats, els mitjans de comunicació, els cossos de justícia i seguretat pública, entitats i organitzacions de la societat civil i la ciutadania ens comprometem a lluitar contra tot tipus de violència cap a les dones, en tots els vessants. Així, les signants i els signants ens comprometem a complir, fer complir i promoure aquest pacte i invitem tota la ciutadania, organitzada o a títol personal, a adherir-se i implicar-se en aquesta lluita.

SUMA’T AL PACTE!

El PACTE VALENCIÀ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I MASCLISTA es divideix en 5 línies estratègiques amb objectius específics en cadascuna.

Línia estratègica 1. Garantir una societat segura i lliure de violència masclista.

Objectius:

  • Sensibilització amb perspectiva de gènere amb disseny universal, com a eina de prevenció, per a tota la societat.
  • Formació obligatòria específica en gènere a les treballadores i els treballadors públics i promoció de formació en la resta de professionals que intervenen en l’atenció integral a les dones víctimes de violència de gènere i als seus fills i filles.
  • Fomentar i reforçar el teixit social i comunitari preventiu de les desigualtats i la violència masclista.
  • Garantir l’alternativa residencial a les dones víctimes de violència de gènere i en situació d’exclusió social perquè tinguen una vida lliure i independent.
  • Garantir una vida independent mitjançant polítiques de redistribució de la riquesa, com els ingressos mínims i polítiques d’inserció sociolaboral a les dones víctimes de violència de gènere.
  • Combatre la discriminació i l’assetjament sexual, i assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral.

Línia estratègica 2. Feminitzar la societat.

Objectius:

  • Promoure la coeducació, la convivència i la gestió de les emocions des d’edats prematures, com també les habilitats socials, de comunicació i de resolució de conflictes per a l’equilibri entre les esferes pública i privada, reproductiva i productiva, i la raó i les emocions.
  • Generar noves formes de relacionar-se personalment, socialment, políticament i laboralment més igualitàries i saludables.
  • Promoure els valors de les noves masculinitats per a generar nous referents d’homes i la reeducació i reinserció dels agressors masclistes.
  • Garantir la corresponsabilitat i la reorganització justa dels usos del temps.
  • Garantir una contractació pública responsable i el foment de la responsabilitat social corporativa amb empreses que disposen de plans d’igualtat, clàusules socials per a combatre la feminització de l’empobriment i plans de reinserció laboral de dones víctimes de violència de gènere.

Línia estratègica 3. Coordinar el treball en xarxa per a l’atenció a les dones víctimes de violència de gènere i masclista i als seus fills i filles.

Objectius:

  • Atenció i recuperació integral a les dones víctimes de violència de gènere i als seus fills i filles.
  • Atenció integral especialitzada als grups de dones més vulnerables, tenint en compte les múltiples discriminacions des de la interseccionalitat: dones migrants, dones gitanes, dones víctimes del tràfic d’éssers humans, dones prostituïdes, dones amb diversitat funcional, dones amb problemes de salut mental, dones amb conductes addictives, dones exrecluses, dones extutelades… i prestar especial atenció a les dones majors i de l’àmbit rural.
  • Fomentar el treball en xarxa entre els recursos institucionals, del tercer sector i el teixit associatiu de dones i feminista com a instrument preventiu i rehabilitador.
  • Cooperació i coordinació intrainstitucional i interinstitucional
  • Elaboració i difusió d’una guia de recursos accessible i universal i d’un mapa de serveis d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere i masclista.
  • Estudis, recerca, innovació i avaluació amb perspectiva de gènere de les polítiques d’intervenció, detecció, prevenció i sensibilització en violència de gènere i masclista.

Línia estratègica 4. Trencar els murs que invisibilitzen la violència de gènere i masclista i socialitzar-ho com un conflicte polític i social.

Objectius:

  • Generar un relat compartit de lluita contra la violència de gènere i masclista, sense la doble revictimització de les dones, la confrontació política i social amb els agressors masclistes i la socialització del conflicte.
  • Condemna i rebuig institucional davant de qualsevol cas de violència de gènere i masclista.
  • Redefinir i enfortir l’Observatori de Publicitat No Sexista i promoure l’espai comunicatiu valencià com a eina per a desconstruir els rols de gènere tradicionals i estereotipats perpetuats a través dels mitjans de comunicació, la publicitat i la cultura.

Línia estratègica 5. Garantir la dotació pressupostària estable per a poder desenvolupar i implementar els objectius.

Objectius:

  • L’Administració ha de blindar els recursos materials, personals i econòmics i ha de garantir l’augment de la dotació pressupostària necessària per a poder desenvolupar i implementar els objectius anteriors.

Signa:

https://www.sumatalpacte.com/

https://www.sumatalpacte.com/pacto/

William Faulkner nació un 25 de septiembre de 1897.

La frase de William Faulkner:

“Un escritor es intrínsicamente incapaz de decir la verdad; por eso llamamos ficción a lo que escribe”

El Premio Nobel de literatura William Faulkner nació un 25 de septiembre de 1897 en el estado de Mississipi. El mayor de cinco hijos de una familia tradicional sureña con una madre que le inculcó el hábito de la lectura desde muy temprana edad, es considerado uno de los autores más grandes de narrativa y poesia del siglo XX.

Uno de los creadores más importantes de la literatura estadounidense del siglo XX en general que siguió la tradición experimental de escritores europeos como Joyce, Virgina Woolf, Marcel Proust o Kafka y es considerado uno de los principales modernistas.

Tanto su técnica (monólogo interior, los saltos en el tiempo, la oralidad narrativa y la multiperspectiva) como su temática (fracaso, decadencia familiar, territorio de ficción (Yoknapatawpha), la historia y la combinación de lo local con lo universal) influyeron de manera de manera determinante en autores posteriores.

Escritor compulsivo, con un carácter excesivo que le llevo a épocas de alcoholismo a lo largo de su vida, consiguió el reconocimiento de la crítica relativamente joven.

«No se escapa al Sur, uno no se cura de su pasado», dice uno de los personajes de El ruido y la furia.

Trabajó también como guionista de cine para productoras cinematográficas de Hollywood por una cuestión económica.

Obras como “El ruido y la furia” (1929), “Mientras agonizo” (1930), “Luz de agosto” (1932), “Las palmeras salvajes” (1939) y “Cuentos reunidos” (1951), fundamentales para acércanos al autor y darnos a conocer su gran obra.