Brooklyn de Colm Tóibín

Ressenyes 6 mins, 52 segs
Mariola Nos Mateu

Brooklyn, de Colm Tóibín novela per al club de lectura de l’Espai

Club de lectura. Coordina: Katia Torrent Fuertes. Llibre: Brooklyn de Colm Tóibín.

 Brooklyn  de Colm Tóibín (abril 2019)

Colm Tóibín és un escriptor irlandès nascut el 30 de maig de 1955 a la localitat de Enniscorthy, situada al Comtat de Wexford. El seu avi Patrick va formar part de l’IRA, i el seu pare, Michael Tóibín, que era professor, va ser partidari del Fianna Fáil, partit conservador irlandès. Va cursar estudis al St. Peter s College, un centre catòlic masculí. L’any 1972 va anar a la Universitat College de Dublín per estudiar Història i Filologia Anglesa. Després de graduar-se en 1975, va fer classes d’anglès a Barcelona. Més tard, al tornar al seu país, va treballar com a periodista i va començar a escriure.

Tóibín, un autor amb influències de Henry James, Albert Camus, William Butler Yeats o Ernest Hemingway, va debutar com novel·lista de ficció amb El Sud (1990), la història d’una dona irlandesa, Katherine Proctor, que deixa el seu país per viatjar a Espanya amb el propòsit d’estudiar pintura a la Barcelona dels anys 50.

L’obra de Tóibín explora principalment diversos temes concrets: la descripció de la societat irlandesa, viure a l’estranger, el procés de la creació i la preservació de la identitat personal, principalment les identitats homosexuals i sobre la identitat davant la pèrdua. Obres més importants: El brezo en llamas (1994); Crónica de la noche, (1998); El faro de Blackwater (2002); The master:retrato del novelista adulto (2006); Madres e hijos(2006); Brooklyn (2009); El testamento deMaria (2012); i Nora Webster(2014). També ha escrit assaig i poesia. 

Argument. Són els anys 50, la família l’Eilis Lacey, sobretot la seu germana Rose, decideix que Eilis, com no troba treball al seu poble, es trasllada a Brooklyn, (Nova York), on la gent prospera. Per aquest motiu decideix emigrar al barri de Brooklyn, on comença a treballar com a dependenta d’uns grans magatzems mentre que a les nits va a classes de comptabilitat. S’allotja a la repressiva casa d’hostes de la Sra. Madge Kehoe, i molt prompte va acostumant-se a la rutina. És llavors quan Eilis coneix i s’enamora d’un jove lampista italià anomenat Tony en el ball local dels divendres a la nit. La seua vida canviarà a partir d’eixe moment. Brooklyn no narra una història espectacular, però narra una història real.

L’Obra El llibre està estructurat en quatre parts.

A la primera part, Tóibín ens presenta a Eilis i la seua família, el seu entorn, la societat irlandesa dels anys cinquanta i ens descriu el viatge que farà Eilis a Amèrica; a la segona part, l’escriptor ens descriu l’arribada d’Eilis a Brooklyn i com és la seua nova vida, la relació amb la Sra. Kehoe i les dones de la cas-pensió, el seu nou treball i com l’angoixa d’estar fora d’Irlanda i de sa cas fa canviar a Eilis; a la tercera part,  Tóibín ens descriu el dia a dia de la vida d’Eilis, la relació amb un home jove d’origen italià, Tony, i el seu enamorament, el descobriment de les relacions sexuals i la por de estar embarassada i sobretot, la mort de la seua germana, Rose; a la quarta parta, la novel.la inclou els elements característics en els llibres de Tóibín: els escenaris irlandesos habituals (Blackwater, Wexford, aquesta malenconiosa costa erosionada, com apareix descrita al llibre…); les absències que deixa la mort, com la del pare i la de Rose, i a més Eilis ha de decidir si és fidel o no al home amb qui s’ha casat abans d’abandonar Brooklyn i prendre la decisió de tornar o quedar-se. 

​A Brooklyn també hi ha un cert pòsit de resignació i nostàlgia que condueix a una personal idea de la destinació. En començar la novel·la, són els altres els que prenen les decisions per Eilis qui, a poc a poc, pren les regnes de la seua vida, encara que al final no sabem amb claredat si l’última i crucial decisió que pren no hi haurà estat empesa per les circumstàncies. Tóibín sap perfilar a la perfecció cada personatge fins i tot encara que  reservi per a aquest un lloc secundari en la història, però un es fa perfectament a la idea de com són, que els ha portat a ser com són i quines són les seves inquietuds en cada moment. I tot això, fent-ho amb una prosa delicada, descriptiva i exquisida.

​Brooklyn és una interessant història sobre la immigració i les absències, sobre la identitat i el destí. L’ambientació i recreació de la vida a Brooklyn en els anys cinquanta és notable. Un lloc on molts irlandesos entre altres procedències com la italiana intentaven trobar un futur millor. Les festes a la parròquia, la vida austera, fins i tot molts dels usos i costums de l’època en una societat multicultural queden dibuixades. En la novel·la es toca, de forma tangencial, el tema del racisme quan la població negra comença a barrejar-se amb els blancs, alguna cosa que a aquests últims incomodava però que estaven acceptant. Eilis s’allotja en una casa d’hostes a la que compartirà espai amb cinc dones molt diferents a través de les quals veurem diferents estils de vida des del més conservador fins al més liberal.

​El llibre de Colm Tóibín ens presenta una sorpresa i és què quan l’escriptor  estava signant llibres a Nova York, després d’una lectura,  una dona es va acostar i li va dir que era la filla d’Eilis. Ell pensava que era fàcil que els irlandesos es veiessin reflectits en la novel·la però la dona va insistir que era la seua mare. Tóibín havia  escoltat de nen part d’aquesta història a sa casa d’Enniscorthy, on viu la família d’Eilis va esbrinar si era veritat el que la dona deia, així que li va preguntar com es deia la seua mare, si encertava, es tancaria un cercle: realitat, ficció, realitat. 

Personatges

Eilis Lacey: És la protagonista absoluta de Brooklyn. És una dona tan valenta com intel·ligent, però el seu drama és el de l’elecció. No és estrany que li costi ja que a partir d’un moment donat, l’Eilis ja no és del tot irlandesa ni americana. Eilis ha de tornar a Irlanda i és aquí on veiem com Brooklyn ha canviat a Eilis, no només com la resta la veu sinó la seguretat i el canvi que ha adquirit després de la seua emancipació. Ha estat revelador ser part d’aquest testimoni i com tot això fa reflexionar la protagonista i plantejar-se qui és i on està la seua llar. Ser una cosa o una altra, en l’època retratada, tenia conseqüències greus: arrels o llibertat. Sabem el que sent i pensa en cada moment i, encara que de vegades pugui resultar una mica “sosa”, anem a poc a poc a aferrar-nos a ella i a no voler deixar-la anar. 

Rose: La germana major d’Eilis és una dona amb estudis i amb un treball bé remunerat; és la que sosté a la família amb el seu sou; practica el golf i és una dona elegant que es preocupa per la seu imatge. Eilis té adoració per ella per això quan rep la notícia de la seua mort només vol tornar a Irlanda. una dona forta i que sembla tenir la seua vida perfectament canalitzada

Tony: És un personatge que des de l’inici desperta molta tendresa, perquè sempre està  disposat a ajudar a Eilis; es mostra sempre content, optimista i amb visions de futur. Un personatge real que té por de perdre a Eilis quan aquesta ha de tornar a Irlanda precipitadament, i al costat del que vam patir durant l’estada d’ella al seu país natal. També trobem altres personatges com la mare de Eilis, una dona típica dels anys cinquanta, reservada, catòlica i familiar; les amigues i amic irlandesos com Jim Farrel; la Sra.Nelly Kelly i el seu classisme; les dones de la pensió, unes més conservadores i altres més liberals; el pare Flood, la senyoreta Fortini o la senyora Kehoe,  la propietària de la casa en què l’Eilis viurà, una misteriosa dona que no compta res  del seu passat, amb un marit que pel que sembla la va abandonar, i amb la qual la protagonista haurà certs tires i arronses que influiran de manera en la vida d’Eilis.

​És d’admirar que en tan poques pàgines Colm Tóibín aconsegueix desenvolupar una història tan complexa cap a l’amor fraternal i romàntic juntament amb la recerca d’un mateix i el seu lloc al món. És una novel·la que recordarem per la seua senzillesa però també pel seu final que no deixa indiferent a ningú. En definitiva, amb Brooklyn es confirma la devoció que milers de lectors i lectores tenen per Tóibín, ja que es capaç de  construir amb una prosa simple però elegant històries plenes de profunditat, amb personatges vius i ben perfilats, de gran força però molt vulnerables.

​Una última dada sobre Brooklyn és que la novel·la ha estat adaptada al cinema pel director John Crowley amb el guió adaptat per Nick Hornby.

Brooklyn de Colm Tóibín.

Per Katia Torrent Fuertes. Professora Històra al l’Intitut Vilaplana de Vinaròs.

Katia Torrent Fuertes

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *