Club de lectura Àgora. Les veus del Pamano. Jaume Cabré

Club de lectura 1 mins, 40 segs
Mariola Nos Mateu

 

 16 DE SETEMBRE A LES 18:30 HORES. Club de lectura Àgora. Les veus del Pamano. Jaume Cabré. Espai Mariola Nos

La història de Les veus del Pamano de jaume Cabré  arrenca als anys quaranta a Torena. Un poble de ficció situat a la vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, i arriba fins als nostres dies, amb un fris de personatges. El mestre Oriol Fontelles, la fotògrafa Tina Bros, la senyora Elisenda Vilabrú o el falangista Targa, alcalde de Torena. La memòria històrica. La impossibilitat del perdó.  La por a l’oblit són alguns dels temes que apareixen en el text.

 He rellegit aquests dies i tinc ganes de parlar-ne. I començaré amb una obvietat: guanya amb la relectura.

Les veus del Pamano és, en primer lloc, un artifici estructural admirable. Diverses històries, en diferents llocs i en diferents lapses temporals acaben confluint. I ho fan per afaiçonar un tot homogeni i d’una efectivitat sorprenent. El fil argumental es basteix al voltant de la Tina. Tina una mestra d’escola en un poble del Pallars. Una mestra que intenta esbrinar què va passar realment amb un col·lega d’un poble veí fa seixanta anys, poc abans, durant, i poc després de la guerra civil.

Saltant del present al passat, entrelligant històries dels personatges principals i d’altres de secundaris, entre els quals hi ha maquis i feixistes, rectors i pedrapiquers, rics i misserables, que vénen a dir la seua, l’obra sembla durant la lectura un trencaclosques que difícilment encaixarà. Però encaixa. I per si fóra poc, a la mestria per portar tants fils d’un mateix cabdell sense que s’embolique la madeixa, s’uneixen una elegància narrativa i un bagatge lèxic extraordinaris.

Tot amb tot, em quede amb detalls que un a un poden resultar nimis, però que en conjunt acaben dotant la novel·la d’una qualitat extra. Per no desembolicar massa la troca, tenint en compte que al cap i a la fi el meu escrit té una finalitat apologètica gens dissimulada i el que pretén és que llegiu el llibre aquells que encara no ho heu fet, només esmentaré un artifici que em va semblar genial: el fet de condensar tota la vida d’una persona en el guionet que separa la data de naixement i de mort en la làpida mortuòria.

En definitiva, un llibre llarg (696 pàgines) d’aquells que demanes que no s’acaben mai. Però podeu fer com jo: tendir a la relectura.

Paco

 Club de lectura Àgora. Les veus del Pamano. Jaume Cabré

 

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *