ENTREVISTA AUDIOVISUAL MARTÍ DOMÍNGUEZ

Comparteix aquest post...

ENTREVISTA AUDIOVISUAL MARTÍ DOMÍNGUEZ PER MARIOLA NOS

 

Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.

“L’assassí que estimava els llibres” és la darrera novel·la de Martí Domínguez. Editada per Proa Edicions, com La sega.
El punt de partida de la novel·la és l’assassinat del periodista cultural i crític literari Guillem Gual, d’una gavinetada al cor. Un crític carregat d’enemics precisament per les seues crítiques demolidores. En l’escena del crim el periodista apareix amb el llibre de De Quincey “L’assassinat entès com una de les belles arts” a les mans. Una obra on l’autor considera l’assassinat com un fet estètic dins de la literatura de poder, afectiva, provocativa i destinada a somoure al lector i apassionar-lo per un tema (molt kantià). Per tant, un crim que tal com comenta un dels protagonistes, pot fer parlar als crítics (primer requisit de De Quincey perquè siga una obra d’art). L’inspector Agustí Tena, un gran no lector, es veu obligat a endinsar-se en el món de la literatura. I l’autor ja ens avança que serà “l’últim cas de la seua vida”. Un cas que ven aviat es veu lligat a l’assassinat del filòsof Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat: “Defensa dels intel·lectuals”. El to irònic i divertit de Martí està ben pressent en tota la novel·la.

Aquest punt de partida, els assassinats amb trama de novel·la negra, fa que la investigació resulte tant policíaca com literària. I serveix a Martí Domínguez per a fer una descripció audaç i crítica de la societat valenciana, una societat dividida entre burgesos i pagesos amb un to irònic que diu molt de l’autor. Jo crec que estem davant del Martí Domínguez més audaç, més ell, si el coneixeu. L’escriptor capaç de superar el registre seriós, dur i magistral de La sega per mostrar-nos d’una manera aparentment àgil, lleugera i fàcil la ironia de qui coneix bé una societat que a voltes, intueixo li resulta esquerpa. Una novel·la que apunta directament la seua crítica al món crític literari i universitari que coneix tan bé. Una novel·la aparentment de gènere negre i podríem dir que costumista que crec pretén posar el tela de judici la supremacia dels diners i del poder de la classe burgesa i de l’endogàmia universitària per damunt de la cultura. No parla de corrupció política sinó que reivindica la funció social de la literatura i dels intel·lectuals. La desafecció de la burgesia cap a la literatura.
Una novel·la de personatges que l’autor ens descriu d’una manera entomològica suposo que, per deformació professional. Personatges que podem reconèixer fàcilment entre la nostra societat i que, representats pels Garín, els Cantallops i els Tena ens mostren tot el ventall de possibilitats de relacions entre famílies: rebuig, amor, odi i també sexe i dificultat de comunicació.
Una paràbola voltairiana del món intel·lectual i de la societat en general, que ens fa reflexionar i que de segur, li portarà algun maldecap a Martí.
Una novel·la atrevida que ens feia falta i que ens ha agradat que presente a la llibreria Espai.

https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Dom%C3%ADnguez

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *