JOSEP ÀNGEL GUIMERÀ. Política i mitjans de comunicació a Catalunya

JOSEP ÀNGEL GUIMERÀ. Política i mitjans de comunicació a Catalunya

Comparteix aquest post...

19 de SETEMBRE

ESPAI MARIOLA NOS (C/Purísima,21  Vinaròs)

JOSEP ÀNGEL GUIMERÀ

19:30h

Política i mitjans de comunicació a Catalunya: pistes per entendre una relació (molt) complexa.

El professor de comunicació de la UAB Josep Àngel Guimerà proposa una trobada per explicar (breument) i debatre la relació entre els mitjans de comunicació i el sistema polític a Catalunya a una setmana del 27 de setembre, quan es celebraran les eleccions més importants dels últims quaranta anys al Principat.

Guimerà partirà del seu llibre sobre Jordi Pujol i els mitjans de comunicació per explicar perquè Catalunya té un sistema mediàtic molt potent i com es va poder construir a partir de 1979. A partir d’aquí, exposarà la importància actual dels mitjans de comunicació en les eleccions a les democràcies actuals i com es comporten els mitjans catalans davant de les eleccions del 27 de setembre.

L’exposició serà breu, sintètica i clara per donar ràpidament pas a una tertúlia sobre la relació entre mitjans de comunicació i política a les societats democràtiques. Tots consumim mitjans de comunicació i molts votem o decidim activament no fer-ho. Com ens relacionem amb els mitjans i amb els partits? Què ens fa canviar d’opinió? O per què no canviem i votem sempre el mateix? Ens influeixen, els mitjans de comunicació? O només afecten als altres i nosaltres som independents de tot i de tothom?

L’acte no serà una classe universitària. Ens agradaria que fos un debat viu i dinàmic sobre la política i els mitjans a partir d’un cas molt excepcional com és el procés sobiranista català i les eleccions del 27 de setembre. Prepara’t, doncs, per preguntar i intercanviar opinions i punts de vista. És en el diàleg on més s’aprèn.

 

Josep Àngel Guimerà i Orts

Nascut a Vinaròs (Baix Maestrat) el 1976, es va llicenciar en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1998. L’any 2006 va assolir el grau de doctor en Periodisme per la mateixa universitat amb la tesi La televisió local a Catalunya: gestació, naixement i transformacions (1976-2005). Ha estat professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació (2000-2007) i des de 2007 és docent del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la mateixa universitat. Imparteix docència sobre tecnologies de la informació i la comunicació, estructura del sistema audiovisual i comunicació política.

Es dedica a la recerca universitària des de 1999, quan va començar com a becari de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB), centre on va ser secretari tècnic (2000-2003) i coordinador (2003-2008) de l’Observatori de la Comunicació Local (OCL). Des de l’InCom ha estat autor de capítols a set edicions de l’Informe de la comunicació a Catalunya (2000 a 2013). A les edicions de 2003, 2005 i 2013 també en va ser coeditor. Des de 2013 és membre del Grup de Recerca en Estructura i Polítiques de la Comunicació Daniel Jones, també de la UAB.

La seva tesi doctoral va rebre el primer premi dels XIX Premis de recerca sobre comunicació audiovisual, convocats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Ha fet estades de recerca a la Universitat del País Basc (al 2007, becat per l’Institut d’Estudis Catalans) i a la Universitat Nacional de Quilmes (Argentina)(al 2012, becat pel Banco Santander). Al 2012 va guanyar la primera convocatòria de la Beca Jordi Pujol, impulsada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol. Des de 1999 ha participat en una vintena de projectes de recerca finançats pel Govern central, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. També ha assessorat a organismes com el CAC o diversos governs de la Generalitat.

Ha publicat més de vint articles de recerca (tant individuals com en coautoria) i una quinzena de capítols de llibre, així com tres llibres (dos individuals i un en coautoria). Els més destacats són els següents:

Guimerà, Josep Àngel (2014): Les polítiques de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en el procés de construcció nacional (1980-2003). Barcelona: Edicions 62.

Guimerà, Josep Àngel y Ana Fernández Viso (2014): “National reconstruction and the media in Catalonia”, en Jones, Huw David (ed.): Media in Europe’s Small Nations, Newcastle-upon-Tyne, Cambridge Scholar Publishing.

Guimerà, Josep Àngel i José Joaquín Blasco (2013): “La formación histórica del sistema televisivo autonómico público en España (1982-2011)”, en Miguel, Juan Carlos i Miguel Ángel Casado (eds.): Televisiones autonómicas: Evolución y crisis del modelo público de proximidad, pàgs. 31-56.

EL QUE VA SER LA PRESENTACIÓ.

La complexa relació entre mitjans de comunicación i política a Catalunya
El professor de Comunicació Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Àngel Guimerà va oferir una xerrada-debat sobre les relacions entre periodisme i política a Catalunya en el context de les eleccions del 27 de setembre. Una relació que ja va qualificar de complexa des de bon principi, ja que s’hi entrecreuen molts interessos (polítics, econòmics, socials). Una història, va dir Guimerà, “que no va de bons i dolents; de blanc i negre, sinó de molts grisos”.

Des de bon principi Guimerà va demanar la participació del públic, ja que volia conèixer els seus punts de vista i aprofitar l’experiència que tots els ciutadans tenen amb els mitjans de comunicació per il•lustrar amb exemples i casos concrets el seu relat. A partir d’aquesta conversa –que en alguns moments va ser molt viva i dinàmica, polèmica- Guimerà va organitzar la sessió en quatre blocs.

Al primer va plantejar la importància dels mitjans de comunicació dins de les democràcies liberals, assenyalant que són fonamentals per a que la gent conega la situació del seu país, comunitat autònoma o ciutat. Però Guimerà també va explicar que són fonamentals per a donar idees sobre com pensar el món. En aquest punt assenyalà la importància dels mitjans com l’espai on –encara ara i l’espera de com evoluciona internet i les xarxes socials- té lloc el debat públic; l’espai on s’intercanvien diferents punts de vista sobre el món, quins són els problemes que hi ha i quines possibles solucions. És aquí on va posar de manifest que els mitjans són clau en tota campanya electoral, ja que ajuden els ciutadans a avaluar les diferents ofertes que presenten els partits –tal com els assistents anaven assenyalant a les seves intervencions.

Al segon bloc Guimerà es va preguntar –i va demanar l’opinió del públic- sobre si els mitjans van fer aquesta feina. Totes les intervencions, inclosa la de Guimerà, van ser molt crítiques. Paraules com “manipulació”, “interessos” i “intenció” van sorgir de seguida. Guimerà va explicar que aquesta concepció està molt estesa i que es deu a unes relacions entre premsa i polítics molt estreta i molt contaminada per interessos comuns.

A Catalunya –com a Espanya i en conjunt al sud d’Europa- els mitjans tendeixen a defensar punts de vista polítics, molt sovint coincidents amb partits polítics. Va resumir aquesta relació –assenyalant les pertinents excepcions- de la següent manera: “tenim polítics que fan de periodistes; periodistes que fan de polítics, empresaris que defensen interessos propis i una audiència que prefereix escoltar el que ja pensa; que li donen la raó”. La base d’aquest discurs es va fonamentar en aquest llibre, referència sobre el camp els darrers anys. Per il•lustrar-ho va comparar les versions divergents que diferents diaris donaven aquell dia sobre l’anunci de la banca de deixar Catalunya en cas que fos independent.

Al tercer bloc Guimerà va lligar el seu discurs a les polítiques que Jordi Pujol havia dut a terme durant els 23 anys que va governar i que tenia per objectiu crear un sistema de mitjans de comunicació potent per a Catalunya. Lligant aquesta idea amb el primer bloc, Guimerà explicà que Pujol volia que la gent de Catalunya s’informés a través de mitjans catalans amb un punt de vista català, de manera que el debat públic es fes en aquests mitjans i no en uns altres. Com diu Pujol a les seves memòries, “un país normal ha de tenir mitjans de comunicació propis”.

Guimerà exposà com Jordi Pujol va donar molta importància als mitjans de comunicació en la seva vesant política, ja que els considerava fonamentals per construir una Catalunya autònoma. No entenia la Generalitat sense uns mitjans públics, ja que eren claus per poder governar, per poder transmetre informació. Però també, assenyala Guimerà, els va usar per difondre el catalanisme entre la ciutadania i, en especial, la seva idea de catalanisme. Acudint a exemples del seu llibre i d’aquests reportatges del periodista Jordi Pérez Colomer, Guimerà va il•lustrar la tensa i complexa relació entre Pujol i els mitjans.

Arribats a aquest punt, Guimerà va concloure la xerrada amb un bloc on va explicar que, per entendre la relació entre els mitjans de comunicació i els politics durant la campanya de les eleccions del 27 de setembre, calia tenir en compte tot el que s’havia explicat abans. Mitjans espanyols i catalans informant i opinant sobre la situació i, en molts casos, defensant punts de vista de partits o, més en general, dels favorables o dels contraris a la independència.

Acudint de nou a les portades de la premsa del dia va situar cada titular de la portada en el marc de la línia editorial del diari. Així mateix va explicar una situació que fins llavors s’havia donat molt poc si es que mai havia existit: Enfrontaments entre directors de diaris a les xarxes socials acusant-se mútuament de manipular o dir mentides; o les situacions que viuen periodistes que cobreixen la campanya i són considerats hostils per un partit perquè troben que el seu mitjà defensa una idea política contrària a la que defensen ells en campanya.

Guimerà va qualificar la campanya com “duríssima” i ho atribuïa a la importància que part de la ciutadania i els partits catalans –i per tant, els mitjans- atribueixen a les eleccions. Va ser en aquest part on el debat amb el públic va ser més viu i polèmic, amb diverses interpretacions sobre les raons dels partits per organitzat la campanya d’una certa manera o sobre si els mitjans han tingut un paper tan important en fer pujar partits com Podemos o Ciutadans a les enquestes.

https://www.espaimariolanos.com/espai-mariola-nos/

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *