“L’agulla”

Ressenyes 1 mins, 12 segs
Mariola Nos Mateu

“L’agulla” d‘Ángels Moreno. Pagès Editors

Aquest text com un mirall, com una rosa. Aquest llibre com dir amor a totes les literatures que el precedeixen i sobretot les que aquí l’agombolen. Les imatges de la bastida onírica o inconscient del pre-somni, l’embriac que d’amor occí una dona i la del conreador de lilàs. Quina és la segona part de la construcció d’una identitat? Si la primera és la identificació, la segona seria la memòria, perquè sense memòria no hi ha vida. I, compte!, la memòria, de la mateixa manera que ho són la identificació i la identitat, és un artefacte trampós. L’agulla d’Àngels Moreno ho diu molt bé: “aquesta memòria com un simulacre, pura assuavint el profund, un temps enganyós”. L’obra de l’Àngels esdevé un exemple de com, des de la poesia, es poden enriquir determinats debats teòrics. I, a la vegada, ho matisa i saneja perquè l’intent no ve d’una pulsió científica sinó creadora. (De l’epíleg de Raquel Santanera)

El poema-cant L’agulla no té la pretensió d’introduir-se directament en marcs teòrics sobre la identitat, però sí produeix una poètica, ja present a L’usurpador, que perfectament hi entra en diàleg.  

Àngels Moreno: “El llibre, és clar, és per a les dones de ma casa, per les coses viscudes i no, per les dites i no. I a l’amor, la gran catàstrofe”. 

“L’agulla” de ‘Ángels Moreno

Àngels Moreno Gutiérrez (València, 1993). Graduada en medicina. Ha publicat els llibres de poesia Clarobscur(Neopàtria, 2014), (Premi Literatura Breu de Mislata, Ajuntament de Mislata, 2015) i L’usurpador (Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2017), que va editar Pagès Editors.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *