Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Ressenya de Katia Torrent.

Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Ressenya de Katia Torrent.

Comparteix aquest post...

Club de lectura “Espai Mariola Nos”

Les veus del Pamano, de Jaume Cabré (Decembre 2014)

Jaume Cabré i Fabré  (Barcelona, 1947) és escriptor i guionista, autor d’una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més rellevants del panorama actual a nivell internacional. Des que el 1974 apareix el primer llibre, un recull de narracions, ha publicat diverses novel·les amb títols com La Teranyina (1984), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc (1996), Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011), entre altres. Destaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d’hivern (2000), i les obres de narrativa juvenil L’any del blauet (1981) i L’home de Sau (1984).

Les seves novel·les gaudeixen d’una gran projecció internacional, amb traduccions a una vintena de llengües i amb constants reedicions. S’ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit un bon nombre de sèries La Granja (TVC, 1988-1991), Estació d’Enllaç (TVC, 1994-1998), Crims (TVC, 2000), Ventdelplà (TVC, 2005-2006). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat els assajos El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l’escriptura i el propi procés creador, i La matèria de l’esperit (2005). També ha debutat en teatre amb l’obra Pluja seca (2001) al Teatre Nacional de Catalunya. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica Serra d’Or, quatre vegades el premi de la Crítica Catalana; la Lletra d’Or (1997) i molts altres premis com el Premi Nacional de la Crítica Espanyola, el Premi Sant Jordi,… El 2014 és reconegut amb la Creu de Sant Jordi.

 Resum Les veus del Pamano està ambientada a Torena, un poblet imaginari de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), al cor del Pirineu català. Tina Bros, barcelonina, mestra de Sort (capital de la comarca) i fotògrafa aficionada, descobreix, en l’escola abandonada de Torena, una llibreta que conté una mena de memòries d’Oriol Fontelles, barceloní, antic mestre del poble i pintor aficionat, alhora que reconegut heroi franquista. El quadern li descobreix la veritable història d’Oriol Fontelles, que la Tina maldarà per donar a conèixer perquè la seva memòria es conservi intacta per a la posteritat. La novel·la s’esdevé bàsicament en dos temps: en els primers anys de la postguerra i a començaments del segle XXI.

L’Obra El llibre està estructurat en set parts: cadascuna d’elles acaba amb el dibuix d’un làpida, amb el nom del protagonista que ha donat títol al capítol i els anys viscuts. És a través de les morts que se’ns explica el que es va esdevenir durant els anys de màxima repressió franquista en aquesta zona de muntanya disputada pels maquis i els falangistes, que estén els seus tentacles fins a la democràcia recent i l’inici del s.XXI. Per els marbres esculpits trobem  en Jaume Serrallac, l’home de les pedres, al que coneixem des de la infantesa a la vellesa, el que fa d’enllaç entrel’Oriol Fontelles i Tina Bros. El títol ja ens insinua aquest nexe: el Pamano és un riu de la vall d’Àssua del que es diu que si en sents les veus des de Torena és perquè tens la mort a prop. Les veus del Pamano són els ecos de molts silencis.  El perquè de les làpides ens l’explica el mateix Serrallac: “Als cementiris trobarà la història dels pobles, congelada” perquè “molta guerra i molta ràbia, però tots acaben venint aquí, l’un al costat de l’altre”. Com que la novel·la és molt llarga, Jaume Cabré es veu amb l’obligació de fer intervenir un narrador en 3ª persona que ens va duent per la història, però sovint se’l treu de sobre i, sense cap transició que serveixi d’avís, ens trobem en el pensament del personatge.

Un dels tresors de la novel·la és el retrat que Cabré fa del dialecte del Pallars: les variants sonoritzades dels demostratius (aguest en lloc d’aquest), els imperfets en –iva com dormiva en lloc de dormia, etc. De forma molt realista, només retrata aquest parlar en l’època més llunyana. Els personatges joves del Pallars ja no l’usen.  No obstant, les mostres de pallarès són només en determinats diàlegs de manera que no en dificulta gens la lectura.  També hi ha que destacar la riquesa de vocabulari de Jaume Cabré: els seus llibres sempre són una font de recuperació dels mots oblidats; la reiteració de determinades frases referents a alguns personatges que creen la hilaritat; la reiteració de determinades frases en boca de diferents protagonistes retraten com n’és de cíclica l’existència.

 Algunes de les paraules i expressions també s’utilitzen en la parla de Vinaròs.

Personatges. Oriol Fontelles. És el protagonista de la novel.la, i gran part de la història la coneixem pel diari que escriu a la seua filla. L’Oriol arriba a Torena molt ilusionat com a mestre i esperant el seu primer fill. Aquesta situació dura poc perquè l’alcalde falangista el recluta per participar en els seus assumptes. L’odi de la gent i de la seua pròpia dona, faran que l’Oriol duga una doble vida, la de falangista i la de col.laborar amb el maquis. Aquest fet farà que l’Oriol no puga explicar ningú la seua situació i viurà amb por, solitud,  rebujat, i només voldrà explicar.li a la seua filla el que li passa escrivint el diari.

 Tina.  Aquest personatge és, en certa manera, una còpia de l’Oriol Fontelles. És de Barcelona i, com l’Oriol Fontelles pensa que  viure en un poble és un luxe   i com li passa al mestre es queda sola: se li’n va el marit amb un altra, el fill es fa monjo (de Montserrat) i sols li queda el Iuri Adrevitx “Dr. Zivago”: el gat.  Només el personatge del pedrer, en Jaume Serrallac, endevina el que hi ha dins d’aquella dona menuda, grassoneta que quan mor, ella i els doscavalls,  daltabaix del pantà de Sant Antoni, diu haver sentit abans les veus del Pamano, com el mestre les havia sentides.   La seva làpida tanca el llibre.

Elisenda Vilabrú.  Viu per estimar amb passió i odiar fredament.  Filla d’una família benestant rural, encarna prototipus de caciquisme: Tothom ha d’obeir les seves ordres i la petita comunitat que és Torena, sembla que sigui el vassallatge obligat al feudalisme, encara que part de la població no hi estigui d’acord, després de la Guerra Civil ningú li fa cap retret,ni se li imposen. Educada a Barcelona, “a les Teresianes de la Bonanova”,  brillant en els estudis; veurà la seva joventut truncada per l’esclat de la guerra i l’assassinat dels pare i germà.   A partir de llavors l’odi  quedarà darrere d’unes ganes de venjança que trobarà de seguida el braç executor en la persona del Valentí Targa.  Educada en una religiositat tradicional, la fa servir la religió de tapadora pels seus interessos en cadascun dels seus actes. Ella viu al límit, sempre intentant que no se sàpiga el joc fosc i brut que fa, a la fi també està sola.  Amb diners, amb poder però sola.

 Valentí Targa.  És l’únic personatge pla: covard, venjatiu que té com a pantalla l’uniforme dels vencedors i és la mà venjadora i cruel del caciquisme de l’Elisenda a qui després d’haver-la posseït una vegada, desitja i tem. Portat per la rancúnia i l’odi cap al Joan Esplandiu, afegeix a la crueltat, la covardia en l’assassinat del petit Ventura.

 Jaume Serrallac.  Ell és el marbrista,  que té a veure amb la pedra, amb la terra i que coneix, perquè en fa les làpides, les vides de qui hi ha enterrat al cementiri.  Ell fa parlar a les pedres i el llibre on la mort és present. És el personatge més poètic (més pur de l’obra).

Temes. Recuperació de la memòria real:  “Vaig començar Les veus del Pamano perquè un dia vaig veure un edifici escolar abandonat. El que em va ajudar a continuar treballant-hi van ser els anys de majoria absoluta del PP a l’Estat espanyol: no podem passar pàgina d’un passat negre no acabat d’explicar perquè hi ha gent interessada en el fet que no s’acabi d’explicarLa venjança  és un subtema important perquè fa funcionar  els personatges principals de la història. La por i la  mort  presents en totes les parts de la novel.la. La religió  i l’Església Catòlica, i la seua relació amb el poder, el seu abús i l’obscurantisme. El Caciquisme L’Elisenda Vilabrú n’és el representant. La feblesa d’esperit o la valentia, la manca d’escrúpols o una gran sensibilitat envers el patiment dels altres, l’acumulació d’odi o l’acumulació d’amor…  

Temps. Cal dividir l’obra en dos temps l’intern i l’extern  El temps intern el dividirem

  1. a)     en la història de l’Oriol Fontelles que dura uns vuit mesos de 1943 a 1944
  2. b)     les altres històries que van d’aquesta data fins al present (2002). Aquestes històries ocorren el passat llunyà, els records, la història de l’Oriol Fontelles i, a partir d’aquí ens anem traslladant al present de la novel·la, però no de manera lineal, sinó que les històries dels personatges s’intercalen i les situacions temporals també de manera magistral gràcies a la tècnica de l’autor. Temps extern: és el Temps Històric des de 1943 fins a 2002.  Així totes les vicissituds socials i polítiques tenen l’Elisenda Vilabrú i el poble de Torena com a protagonistes i espectadors de les diferents èpoques: falangista, de l’Opus, democràtica…

Katia Torrent Fuertes

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *