marti-dominguez-espai-mariola-nos

MARTÍ DOMINGUEZ. LA SEGA.

Comparteix aquest post...

 

MARTÍ DOMÍNGUEZ. PRESENTACIÓ DE “LA SEGA ” A LA LLIBRERIA ESPAI MARIOLA NOS. RESSENYA PER MARIOLA NOS.

 LA NOVEL·LA

La sega és una història de por, amor, dolor i misèries humanes  explicada magistralment per Martí Domínguez. De la mà del seu protagonista Goriet, un nen de mirada innocent aliè a la història més immediata, ens situa temporalment en la primera època de postguerra i físicament en el Maestrat, en tota la zona al voltant de Penyagolosa, on els masovers d’aquell moment van haver de viure la sense raó de les represàlies i conseqüències de la guerra civil. Entre el foc creuat dels Maquis i la guàrdia civil, la de les gents d’aquestes terres és una història també d’estranys supervivents, de gent que res o poc poden fer pel seu propi destí més que, adaptar-se i sobreviure. Esperar, callar i trencar-se per dins és la seua única sortida davant la barbàrie. O cedir… que encara és pitjor.
“Mai no havia nevat tant, ni el mestral havia colpejat amb tanta força els murs i la teulada del mas, amb les arabogues fiblant-nos la cara com agulles, com si fora la fúria i el dolor que tots sentíem per dins.”
“Es va morir de por i això també em va impressionar molt. Que un es poguera morir de por.”
La por, la tortura o la mort gratuïtes aguaiten les seves vides en un paratge ja de per si esquerp, que condiciona el seu temperament, però que al cap i a la fi, és el seu lloc al món, la seua vida.
“…és tan difícil abandonar les terres i els animals! És tan contrari a la naturalesa humana deixar perdre el fuit de l’esforç de tantes generacions! Com havia de tancar el mas, la mare? Com havia d’abandonar els animals, el matxo, els bancals, el Colomer, fins i tot el gos…”
La Sega és també una novel·la de reivindicació de la memòria històrica donant veu a aquells que van haver de callar durant tants anys. El tema de la pèrdua, de l’oblit sobrevola tota la novel·la.
Mai més he tornat a saber d’ell. Tu almenys saps que el teu home ha mort, però jo no tinc dret ni a ser vídua… el meu marit està “perdut.”

La duresa dels fets que la novel·la ens descriu queda esmorteïda per la mirada innocent del nen, però no per això deixa d’arribar-nos fins al més profund. Els seus protagonistes, tota la sèrie de personatges que Martí Domínguez ens presenta, d’una manera o un altra, ens resulten familiars. Massa familiars. La proximitat dels fets, ajuda.  La Sega, des del meu punt de vista, és també una història de perdedors, perquè en definitiva queda clar ja, a hores d’ara de la història, que la guerra civil i la postguerra no mostra vencedors i vençuts, sinó perdedors. Perquè d’alguna manera, fins i tot els que sembla que no, van perdre. Van perdre com a persones desertant de la seva condició humana.

És, el de Martí Domínguez, un llibre rodó, comptat brillantment però freturos de concessions. Una història de resignació que encara avui, té les seves seqüeles en les gents i lloc en què ens situa la novel·la.

Un llibre, absolutament necessari.

 

LES FOTOS:

https://www.espaimariolanos.com/gallery/marti-dominguez-…spai-mariola-nos/

 

TAMBÉ A http://www.laveupv.com/noticia/20416/la-sega-de-m-dominguez-un-llibre-necessari-videoentrevista-de-mariola-nos?id_butlleti_enviar=1211&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=la-sega-de-m-dominguez-un-llibre-necessari-videoentrevista-de-mariola-nos

Sinopsi

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle xx. És una zona boscosa que freqüenten els guerrilers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. Els fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s’entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià.

Premi de la Crítica Catalana de narrativa 2016, per a «una novel·la que cal situar entre les millors que ens descriuen la repressió de la postguerra en l’àmbit de la llengua i la literatura catalana», en paraules del jurat del premi; i  Premi de la Crítica Serra d’Or de novel.la.

 

http://www.elpunt.cat
Foto: www.el puntavui.cat. Gemma Gorca Foto

Biografia

Martí Domínguez Romero neix l’any 1966 a Madrid, on el seu pare feia d’advocat. Als cinc anys torna amb la família a València, on viu fins a l’actualitat.

Nét del periodista i escriptor Martí Domínguez Barberà, creix envoltat d’art, música i literatura. Els germans Domínguez i Romero estudien en el Col·legi Francès de València, on reben una educació agnòstica. Així doncs l’idioma i la cultura francesa formen part del seu procés de formació. El francès, de fet, es converteix en la seva segona llengua després del català de l’Algemesí, d’on procedeix la seva família.

Gran observador de la naturalesa des de ben jove, decideix estudiar Biologia a la Universitat de València. Durant els estudis, Eliseu Climent li demana d’escriure un article setmanal de caire científic per a la revista El Temps, col·laboració que es manté fins a l’actualitat. Acabada la Llicenciatura comença el Doctorat en entomologia i coevolució, que el porta a viure tres mesos a París per a buscar unes arnes endèmiques al Muséum Nationale d’Histoire Naturelle, a la rue de Buffon. L’experiència de la visita al magatzem del museu li serveix per escriure el preàmbul de la seva primera novel·la, dedicada al biòleg francès Georges-Louis Leclerc. Poc després continua la recerca a la National Library d’Austràlia, on troba una extraordinària col·lecció literària d’autors del segle XVIII que l’ajuden a acabar la novel·la sobre el biòleg il·lustrat, titulada Les confidències del comte de Buffon (1997). Amb aquesta novel·la guanya els premis Octubre-Andròmina de narrativa (1997), Joan Crexells (1998) i Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1998).

Continua la recerca científica a la Congress Library de Washington. Durant la seva estada a la capital Nord-americana, aprofita el magnífic fons per a llegir sobre la figura de Goethe. D’aquestes lectures apareix, l’any 1999 la novel·la El secret de Goethe, guardonada amb el premi Prudenci Bertrana de novel·la (1999) i per segona vegada el Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2001).

També publica Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000), dos reculls d’alguns dels seus articles publicats al setmanari El Temps, que demostren una gran cultura interdisciplinària. Amb paraules de Francesc Pérez, “sol posar en els escrits uns coneixements envejables de la realitat, sense massa abstraccions —no diré que sense cap fantasia—, com pertoca a un biòleg que ha fet bé la carrera i —cosa potser més important— que s’ha interessat per allò que estudiava. A aquestes dades afegeix àmplies dosis de cultura literària, lectures i referències textuals que en general no apareixen com a sobrevingudes ni com a crosses artificials, sinó que s’integren amb una aparent facilitat amb la resta de les frases de l’escrit.”

Al mateix temps col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com ara El País, Levante-EMV, Saó, L’Espill i La Vanguardia. Des del 2002 és professor titular de la facultat de Periodisme de la Universitat de València.

Amb El retorn de Voltaire (2007), novel·la guanyadora del premi Josep Pla, tanca la trilogia dedicada a la il·lustració francesa. Tal i com ens diu, en una entrevista l’abril del mateix any, “vaig començar la trilogia amb Les confidències del comte de Buffon, on ja apareixia Voltaire d’una manera reiterada. Si parles del XVIII necessàriament hi apareix, sempre, i fins i tot torna a aparèixer a El secret de Goethe. A més, va viure 84 anys, realment va omplir un segle, i sempre era atractiu i divertit. Buffon i Voltaire es duien prou malament i jo vaig tenir la sensació d’haver maltractat Voltaire al primer llibre i em va venir la idea de dedicar-li una novel·la. Volia parlar del nostre Voltaire, l’actual, que és l’antireligiós, el que lluita contra el fanatisme.”

L’any 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode, editada per la Universitat de València.

sega llibre

La sega (2015), representa un canvi de registre en la producció narrativa de l’autor. Front a les novel·les d’idees anteriors (amb figures del pensament com Buffon, Goethe, Voltaire o Cézanne), amb La sega l’autor reflexiona sobre la violència i la impunitat, sobre la llarga nit del franquisme. Amb aquesta novel·la, Martí Domínguez rep el Premi de la Crítica Catalana de narrativa 2016, per a «una novel·la que cal situar entre les millors que ens descriuen la repressió de la postguerra en l’àmbit de la llengua i la literatura catalana», en paraules del jurat del premi; i unes setmanes després, el Premi de la Crítica Serra d’Or de novel.la.

 

http://www.escriptors.cat/autors/dominguezm/index.php

 

Col·labora:

CA MASSITA FORN DE PA: https://www.facebook.com/camassita/

CA MASSITA

 

 

RESTAURANT RAFEL LO CRISTALERO: http://www.rafellocristalero.es/

RAFEL

 

 

1 Commentario

  1. […] MARTÍ DOMINGUEZ. LA SEGA. “L’ASSASSÍ QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES” ENTREVISTA AUDIOVISUAL MARTÍ DOMÍNGUEZ […]

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *