Etiqueta: Espai Mariola Nos llibreria

Dimarts, 18

Hora: 19.00

 

ACTE D’OBERTURA DEL FESTIVAL

EXPOSICIÓ basada en la pel·lícula Der Himmel

über Berlin (Las alas del deseo o El cielo

sobre Berlín) artistes de l’Espai Mariola Nos:

Román Doménech, Garcia Bel, Núria Mònico,

Carlos Elorduy, Blueedelweiss art, Rosa Soriano

i Joan Gil

PERFORMANCE a càrrec de la gimnasta i ballarina

Sara González, escenografia de l’artista

García Bel i declamació de l’artista NúriaMònico

 

SORTEIG d’un atrapasomnis (Blueedelweeis) i

d’una obra “Cuervos” de Carlos Elorduy

 

Degustació i copa de vi

Lloc: Espai Mariola Nos.

Lloc: Carrer de la Puríssima, 21

Gratuït

Públic adult

Club de lectura “Espai Mariola Nos”                 

Katia Torrent Fuertes

 

 Com vam decidir a l’última tertúlia el primer fil conductor del pròxim curs serà la novel·la negra.  Vos recomano uns quants títols i, si teniu temps, voteu per a elegir entre tots i totes els llibres.

 Si volem llegir novel·la negra hi ha que fer una selecció perquè hi ha molts escriptors i escriptores boníssims. Segons els crítics, la novel·la negra europea actual té l’origen en les obres dels suecs Sjöwall i Wahlöö. Amb ells la novel·la negra es va erigir en una dissecció de la societat contemporània. Aquesta parella va començar la vessant social de la ficció negra i criminal i va innovar el tractament psicològic dels personatges  i el detallisme de la investigació policial.

Els autors nòrdics que vos proposo són:

.-Karim Fossum (Noruega): No mires atrás

.- Arnaldur Indridason (Islandia):  La mujer de verde

 

.-Henning Mankell (Suecia): Pisando lo talones

 

.-Jo Nesbo (Noruega): El muñeco de nieve

 

(Totes són interessant i t’atrapen de seguida)

 

El pare de la novel.la negra del sud d’Europa va ser el comissari Maigret creat per George Simenon. A mi m’agrada moltíssim però les noves generacions el trobem massa “irreal”, poc actual, però jo us recomano llegir alguna de les seus novel·les.

Els autors d’Europa del sud podrien ser:

 

.-Andrea Camirelli. La danza de la gaviota (el comissari Montalbano)

.-Petros Márkaris: Muerte en Estambúl /Hasta aquí hemos llegado (comisario Kostas Jaritos)

.-Pierre Lemaitre: Irene (comandante Camille Verhoeven)

.-Fred Vargas: La tercera virgen (comissari J.B. Adamsberg)

Novel-la negra espanyola:

 

.-Víctor del Árbol: La tristesa del samurai

.-Francis González Ledesma: Les accions passen a Barcelona. Inspector Méndez

.-Lorenzo Silva:  (Bevilacqua i Chamorro)

.-Rosa Ribas, Alicia Giménez Bartlett o Dolores Redondo…

 

Espere les vostres preferències per determinar les obres. Només teniu fins el dia 5 de juliol, després enviaré els resultats i les recomanacions. Recordeu que també podeu recomanar fils conductors.

Una abraçada, i a seleccionar!

 

Katia Torrent Fuertes

Katia  Torrent Fuertes

EL CANTAUTOR TOMÀS DE LOS SANTOS PRESENTA “SEGONA MÀ”.

 

FOTOGRAFIA: Garbi Net

TOMÀS DE LOS ANTOS A L'ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS I MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

TOMÀS DE LOS SANTOS A ESPAI MARIOLA NOS

Tomàs de los Santos va ser parit a València, d’una dona argentina de dèneu anys, a la llum d’uns ciris, una matinada de tardor que plovia a bóts i barrals. Quan va passar la tempesta del naixement, va viure tres anys al carrer d’Arévalo Baca, lloc per on passava cada dia, camí del seu treball, un conegut poeta de Burjassot: el nét del forner Nadalet. La casa era tan petita que Tomàs dormia en un llit al rebost, al costat dels pots de tomaca i d’unes caixes de cartró.
Als dos anys i mig va tindre una germaneta, aquesta parida en un taxi. És important aquest detall en la vida musical del protagonista, doncs van aprendre junts a cantar, entonar, a educar l’oïda i a fer-se cors. Encara, ben majors, ho fan.
Als tres anys la família se’n va anar a viure a Benimaclet, a una casa acabada de construir que estava en mig de l’horta en la carretera d’Alboraia (ara, Emili Baró), prop de la Torreta de Miramar.
Als quatre anys descobreix, a una prestatgeria de casa, un aparell gris anomenat pick up, que fa girar uns discos negres que desprenen música i veus. Ritualment, tots els diumenges pel matí, son pare i sa mare fan sonar els discos que donen voltes a 33⅓ rpm. La banda sonora es prou heterogènia: Mercedes Sosa, ABBA, Los Fronterizos, Antonio Machín, Frank Sinatra…
Als set anys comença a estiuejar a Fondeguilla i descobreix que tot el poble parla en la llengua de sa tia Maruja i dels veïns del quart pis.
Als nou anys, amb la seua germana, ingressa al Cor de Peques -secció infantil de l’Orfeó Polifònic de Benimaclet- on aprén a cantar i un poc de solfeig.
Als deu anys escolta a la ràdio, en el programa de Toni Mestre, una cançó en valencià: Què vos passa valencians? de Paco Muñoz.
Comença a rebre classes de guitarra el dia de la pantanà de Tous, la qual cosa recorda any rere any de manera agredolça.
A les acaballes de 1982, viatja a Barcelona, en el tren, amb companyes i companys de batxillerat. El seu company, Miquel Mestre, interpreta L’Estaca (Lluís Llach) i Michelle (The Beatles) a la guitarra. Aquestes dues cançons l’introdueixen per camins musicals, fins aleshores, desconeguts.
Aprén a tocar la seua primera cançó amb la guitarra: Yo te diré, d’Antonio Machín.
Descobreix el seu music favorit: John Lennon. Quasi alhora li deixen una cassette de Víctor Jara i s’indigna profundament en assabentar-se de les circumstàncies de la seua mort.
Compon la seua primera cançó quan és un adolescent. En aquesta època compon vora setanta cançons.
Sovint té problemes de pànic escènic quan toca. Abandona qualsevol actuació en directe que no siga amb públic conegut. Continua escoltant tot tipus de música i component a sa casa.
Amb poc més de vint anys, comença a prendre consciència de la situació del seu poble, del seu país. Personalment, adopta el valencià com a llengua pròpia.
Durant un llarg període de temps, vora set anys, no agafa la guitarra.
Treballa i milita en una organització de solidaritat internacionalista valenciana al llarg de més d’onze anys. En tot aquest temps entra en contacte amb moltes lluites arreu del món que afecten el seu poble de manera directa: les dels pobles indígenes d’Amèrica Llatina pels seus drets col·lectius, les dels moviments antiglobalització, les dels col·lectius per a la recuperació de la memòria històrica o les de La Vía Campesina. Des d’aquests moviments el conviden a cantar en diversos actes i és en aquest marc que comença a perdre la por a fer-ho en públic.
Viatja a Cuba, Iraq, Veneçuela, Mali i Bolívia i participa en diverses activitats de caràcter social i polític.
A les acaballes de febrer de 2010 el conviden a cantar en un Homenatge a Ovidi Montllor celebrat a Benimaclet. Interpreta dues cançons del cantant d’Alcoi: M’aclame a tu i Va com va. Les sensacions d’eixa nit fa que reconsidere la seua tornada a la música. Durant els dos mesos següents, torna a compondre cançons de tot tipus: de lluita, d’amor, de denúncia, de memòria, per si de cas un dia edita el material.
A l’estiu de 2011 li posa música al poema XV de la part dels Homenatges Anònims del Llibre de l’Exili d’Ovidi, inclòs al volum setè de les obres completes de Vicent Andrés Estellés. El poema i la música criden l’atenció de Borja Penalba, músic i compositor, qui s’ofereix a fer els arranjaments. La cançó és premiada al Certamen Terra i Cultura (organitzat pel Celler Vall Llach) que li atorga el IV Premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada en llengua catalana l’any 2011.
El febrer de 2014 publica, amb Borja Penalba, el seu primer treball: “Dones i dons”. El disc és un conjunt de 13 cançons dedicat a les dones i als sabers i qualitats humanes. El maig de 2014 guanya el IX Premi Ovidi Montllor al Millor Disc de Cançó.
En novembre de 2015 enceta un espectacle de poesia i música amb l’actriu Sílvia Bel anomenat “M’he estimat molt la vida” on Tomàs musica i canta poemes d’Estellés, Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Vinyoli o Rosa Leveroni i Sílvia aporta el seu talent actoral amb rapsòdies colpidores.  
En desembre de 2016 publica el seu segon treball: “Segona Mà” amb la discogràfica Mésdemil i de la mà del productor Pau Romero. Noves cançons i textures de lluita, de resistència, de memòria, d’estima.

Tomàs de los Santos

http://tomasdelossantos.cat/ca/

 

Col·labora:

AJUNTAMENT DE VINARÒS: http://www.vinaros.es/

CA MASSITA FORN DE PA: https://www.facebook.com/camassita/

GRAN HOTEL PEÑÍSCOLA ****: http://www.granhotelpeniscola.com/

NÒMADA GASTROBAR: https://www.facebook.com/profile.php?id=100004218704701&sk=about

RESTAURANT RAFEL LO CRISTALERO: http://www.rafellocristalero.es/

PRESENTACIÓN DE “EL BAILE DE LOS NEGROS” DE XAVIER BORRELL.

ESPAI MARIOLA NOS

Cualquier cosa es susceptible de ser atrapada por el lado oscuro. Justo lo que pretende Xavier Borrell con esta compilación de historias diversas, en las que los misterios de la psique humana aportan una diversidad de temas, en los que todo el mundo, encontrará el relato que le haga despertar de la cotidianidad mundana.

 

MARIOLA NOS I XAVIER BORRELL

16300187_10207925807489122_7397112207674318581_o

16298454_10207925808369144_6410526254604611890_n

16265655_10207925807369119_1675673696842379667_n

16143294_10207925806969109_6020310586265726753_n

16143358_10207925808809155_1528646949571338677_n

16174722_10207925807329118_1041697891266377016_n

xavier-borrellXavier Borrell es escritor, crítico y gestor cultural, especializado en literatura y teatro. Premiado en diferentes certámenes, ha publicado dos novelas: “Amores Inciertos”, “El canto de la ira” y ahora el libro de relatos “El baile de los negros”. Actualmente, dirige la web y programa cultural de Ràdio Cubelles, “Propera parada: cultura”, es colaborador literario del programa de Radio 3 (RNE), “Todos somos sospechosos”, y organizador del festival de Novela Negra Cubelles Noir, fue editor de la colección de novela negra Pan negro. Acaba de terminar su tercera novela.

 

Siempre que veo un libro de relatos, escrito por un solo autor, me hago las mismas reflexiones. Si ya es difícil condensar en un solo relato, los mil y un detalles que pueblan la vida interior de un libro, cuanto menos, difícil tiene que resultar hacerlo en historias de apenas diez páginas, cerrarlo todo y encima sorprender. Los grandes escritores adoran el cuento corto, por el desafío que supone, y se lanzan a tumba abierta porque en ellos consideran que está la esencia de la literatura.

Xavier Borrell, es un tipo valiente, y alguno dirá que hasta osado, yo no lo veo así. Valiente es, al atreverse con un arte poco reconocido en nuestro mercado nacional, osado no, porque de serlo habría presumido del hecho y se habría jactado de lanzar al mercado algo que pocos hacen. El Xavier Borrell que yo conozco es un tipo humilde, currante, buena gente en definitiva y ahora que he leído sus relatos me parece también un escritor talentoso, de estilo trabajado y con un bullir de ideas literarias que de persistir, lo hará llegar lejos, sin duda.

Y es que le Baile de los negros, es un libro sorprendente, no solo por su variedad de relatos que van de lo pasional a lo más negro y callejero, sino porque la narrativa de los cuentos, seguro a veces biográfica, aborda las traiciones del alma que son las que más duelen y los deseos cumplidos que son los que más asustan, entre giros de guion inesperados y diálogos agiles que hacen de su lectura algo fácil y entretenido. Quizás les parezca poco, pero les puedo asegurar que esa clave que consigue Xavier Borrell es cualquier cosa menos sencilla.

Me resulta difícil escoger un relato favorito, quizás los de las bajas pasiones o los más negros. No, definitivamente, no podría elegir uno y esa es otra de las virtudes del libro, que forman parte de un todo, el conjunto tiene infinitas profundidades en común, resulta compacto. Idea que apuntala mi deseo de buscar entre sus libros precedentes del autor historias duras y bellas como las que aquí presenta.

No lo duden, léanlo o devórenlo en un par de sentadas como hice yo, comprobaran que todo lo mencionado aquí es aproximado y cierto. Además, con el poso que deja el buen hacer literario del estilo Borrell tendrán ganas de volver a saber de sus libros.

José Ramón Gómez Cabezas

http://properaparadacultura.blogspot.com.es/2016/07/el-baile-de-los-negros-xavier-borrell.html

 

XAVIER BORRELL

TERTÚLIA LITERÀRIA ÀGORA. ESPAI MARIOLA NOS. LA LADRONA DE LIBROS

           Llegir  compartint  és llegir més vegades….

Divendres , 27 de gener ,17h.00

 Lloc :   Llibreria  Espai Mariola Nos

“ La ladrona de libros  ” de Markus  Zusak

LA LADRONA DE LIBROS

Markus Zusak , autor de la “Lladre dels llibres” és un jove autor que viu a Sydney, Austràlia i es va donar a conèixer internacionalment amb aquesta obra, una novel·la inspirada en les experiències que els seus pares van viure a Alemanya i Àustria durant la Segona Guerra Mundial.

 “Hi havia una vegada un poble on les nits eren llargues i la mort explicava la seva pròpia història. Al poble vivia una nena que volia llegir, un home que tocava l’acordió i un jove jueu que escrivia contes bells per escapar de l’horror de la guerra. Al cap d’un temps, la nena es va convertir en una lladre que robava llibres i regalava paraules.

En plena II Guerra Mundial, la petita Liesel trobarà la seva salvació en la lectura. Una novel·la preciosa, tremendament humana i emocionant, que descriu les peripècies d’una nena alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare fins al final de la guerra. La seva nova família, gent senzilla i res afecta al nazisme, li ensenya a llegir i a través dels llibres Rudy aconsegueix distreure durant els bombardejos i combatre la tristesa. Però és el llibre que ella mateixa està escrivint el que finalment li salvarà la vida.

Una característica peculiar del llibre, sens dubte, és la narració. I el millor de la narració, sens dubte, és el narrador: La mort. Per això, la veu d’aquest peculiar narrador estarà tenyida a tot moment per un to irònic, fred i, en ocasions, fins i tot  poètic”.

https://www.espaimariolanos.com/club-de-lectura/

https://www.espaimariolanos.com/lespai-2/

“THIS IS THE QUESTION”

L’OBRA DE GARCIA BEL QUE SORTEGEM A L’ESPAI PER A FESTES.

 ESMALT I OLI SOBRE PAPER

Progrés? Modernitat? Tecnologia? Sobreexplotació?
Matar la natura?
Podrem recarregar-nos amb una bateria externa?

“this is the question”

"THIS IS THE QUESTION"

“THIS IS THE QUESTION”
OBRA DE GARCIA BEL

 

garcia-bel

CURRÍCULUM G.BEL

Nascut el 1969, va estudiar a l’Escola d’Art i Disseny
Amposta, els estudis complementaris a  l’Escola Massana de Barcelona

Estudis cursats.

Cicle Formatiu d’Art i Disseny, Grau Mitjà ART FINAL DEL DISSENY GRÀFIC. Esardi
Escola d’Art i Disseny. Amposta 2003-2004.
Títol de Tècnic Artfinalista del Disseny Gràfic. Esardi Escola d’Art i Disseny
d’Amposta. 2004.

Escola d’Art i Disseny. Amposta. 2004-2007.
Títol de Tècnic Superior en Arts Aplicades al Mur (Pintura).

Jornades “L’art en situació de futur”
Espai d’arts visuals/ Museu del Montsià. Amposta. Novembre 2003.

Jornades- Congrés “Caminar entre fronteres: la pedagogia de l’art i el disseny a
debat”.
CEADC (Coordinadora d’Escoles d’Art i Disseny de Titularitat Pública de Catalunya)
Departament d’Ensenyament. Amposta, 30 juny – 3 juliol 2004.

Curs de Dinamització d’exposicions d’Art Contemporàni.
EXPERIMENTEM AMB L’ART. Departament de Cultura. Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona. Barcelona, novembre de 2006

ESCOLA MASSANA . “Curs d’instal•lacions artístiques” Massana Permanent/UAB.
Gener- maig’08.

Seminari: CODI Bones Pràctiques. AAVC, VEGAP. Museu del Montsià. Amposta,
desembre’08

Exposicions.

1993 Auditori Municipal. Vinaròs.
1994 Auditori Municipal. Vinaròs.
1995 Sala d’Art Xampany. Sant Carles de la Ràpita.
2000 Círculo Mercantil y Cultural. Vinaròs.
2001 Sala d’Art el Comendador. Vinaròs.
2007 “Mixtura” Col•lectives. Ajuntaments de S. Jaume d’Enveja, i
Els Reguers. Tortosa . (TTEE. Tarragona)
2008 “Causalitats”Consell Comarcal del Montsià. 3-13 març. Amposta.
Col.lectiva video instal.lació: “Carello. A dios rogando y con el mazo dando”.
Strobe. Museu del Montsià. 1-17 d’agost. Amposta.
CCM Col•lectiva Premi de Pintura. Novembre-desembre. Amposta.
2010 Individual “Causalitats” Impremta Costa i Borràs.Vinaròs.
2011 Col.lectiva “Pre-textes” en la Fundació Caixa Vinaròs. Vinaròs.
2012 Col.lectiva “Caos” en la Capella Santa Victoria. Vinaròs. 
2012 Individual “Diagnòstic” MUCBE. Benicarló.
2013 Participació en Art Beijing, China. Galeria Aragón 232, Barcelona. http://www.artbeijing.net/fine/exhibit_view.php?id=450&lung=en
2013. Col.lectiva “Under_40”.Galeria Aragón 232. Barcelona.

  1. Col.lectiva Escultures Sonores. Obra: O’clok. Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.
  2. “Diagnòstic”. Les Aules. Castelló. 
    2015. “Caníbal”. Fundació Caixa Vinaròs.
    2016. Exposició “Artistas con Oxfam”. Castelló.
    2016. Exposició “Somni-ers”. Mercat de la Tapineria. València. 

Premis.

2008 1r. Premi de Pintura Consell Comarcal del Montsià.
2010 3r. Premi Concurs de pintura de L’Ametlla de Mar.

Obra pública.

Disseny i realització del mural de pedra artificial de la Plaça de bous. Vinaròs.
2001.
Disseny i realització de la tanca de ferro de l’ermita de Sant Gregori. Vinaròs.
Disseny i realització de l’ obra escultórica “Transmutació” situada en la Plaça Sant Valent de Vinaròs.

jgarcibel@gmail.com

http://jgarcibel.blogspot.com.es/

“CANIBAL” DE GARCIA BEL A FUNDACIÓ CAIXA VINARÒS

 

GARCIA BEL A ESPAI MARIOLA NOS

 

IMPREMTA SOTO GUANYA L’OBRA DE L ‘ARTISTA GARCIA BEL

 

“PEDRA DE TARTERA”. DE MARIA BARBAL

TERTÚLIA LITERARIA ÀGORA A L’ESPAI MARIOLA NOS

DIVENDRES 16 DE DESEMBRE A LES 18:30H.

LLOC: ESPAI MARIOLA NOS LLIBRERIA. 

Pedra de tartera , novel·la en català escrita per Maria Barbal el 1985, explica en primera persona la vida d’una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l’adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d’una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills i també pel sistema patriarcal en què s’estructura la societat rural on viu.

000002173_1_maria_barbal_nova1

Maria Barbal

Tremp, Lleida, 1949

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

 

"PEDRA DE TARTERA"

https://www.espaimariolanos.com/club-de-lectura/