Etiqueta: Espai Mariola Nos

ENTREVISTA A TIAN GOMBAU, L’ÀNIMA DE LA COMPANYIA DE TEATRE L’HOME DIBUIXAT I A MARC ALBELLA COM A REGIDOR DE CULTURA I FESTES.

En aquesta entrevista realitzada a Tian Gombau després del seu parlament com mantenidor de les festes de Vinaròs, ens trobem amb un Tian no solament agraït sinó també reivindicatiu. L’actor del teatre de l’home dibuixat segueix la línia crítica, tal com ja va poder observar-se durant el pregó de festes, fent un pas més enllà quan la seua opinió sobre el “Carnaval” de la ciutat i el que va succeir en 1983…

Individus com nosaltres: DIA 1 DE JULIOL A LES 19:30 HORES A L’ESPAI

Sinopsi de Individus com nosaltres:

Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet en dècades… però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra, periodista convertit en autònom després d’abandonar el seu diari, prepara una novel·la sobre un atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb l’ajuda de vells coneguts, com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana, els germans Torres i l’excomissari Tordera. No obstant això, s’hi entrebancaran un segrest i un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com a incentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata…

Ferran Torrent

Sedaví, 1951

ferran_torrent

Ferran Torrent (Sedaví, 1951), escriptor i periodista valencià, és un dels autors més importants de literatura de gènere en la nostra llengua. Entre les seves novel·les més celebrades destaquen Gràcies per la propina (1994), Societat limitada (2002), Bulevard dels Francesos (2010) i Ombres en la nit (2011). A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdio La primera pedra de RAC 1 des de fa uns quants anys. Caminaràs entre elefants és el seu tercer títol de no-ficció, després de Living l’Havana i Tocant València.

Col·labora:

AJUNTAMENT DE VINARÒShttp://www.vinaros.es/

CA MASSITA FORN DE PA: https://www.facebook.com/camassita/

GRAN HOTEL PEÑÍSCOLA ****: http://www.granhotelpeniscola.com/

ww.ferrantorrent.com

L’altra visita de Ferran Torrent a l’Espai

FERRAN TORRENT. “UN DINAR QUALSEVOL”

EXPOSICIÓ D’ADRIÀ PINA

“MANS”

INAUGURACIÓ 14 DE MAIG A LES 20:00 H

(SALA FERNADO PEIRÓ)

L’EXPOSICIÓ ES PRODRÀ VISITAR DE DIMARTS A DISSABTES DE LES 17:30 H A LES 20:30 H

ENTRADA LLIURE. FESTIUS TANCAT

 

 

Adrià Pina va néixer a Alcúdia el 1959, on va residir fins als 23 anys, quan es va traslladar a València. Des de la infància havia mostrat inquietud pel món de l’art, i abans fins i tot d’arribar a l’edat adulta, ja realitzava exposicions. Els inicis que posteriorment desembocarien en el seu característic estil resideixen al taller de l’artista Manuel Boix, on va conèixer els corrents realistes i neoclàssics. El 1979 va començar a València la carrera de Belles Arts, encara que no va arribar a finalitzar aquests estudis.

Abans, a mitjans dels anys setanta, la seva obra es va desenvolupar pròxima al realisme crític i de tints marcadament ecologistes, de forta reivindicació sociopolítica. Als vuitanta, va emprendre el projecte de les sèries, compostes aquestes per un conjunt de peces d’igual temàtica en cadascuna d’elles, convertint-se en la part més prolífica de la seva obra. Així mateix, es va veure influït per viatges realitzats a diferents ciutats d’Europa, on va visitar exhibicions d’art com la Documenta de Kassel o la Biennal de Venècia. Paral·lelament, va exposar a Nova York, Londres, Barcelona o Madrid. En els noranta i des de llavors, va realitzar incursions en l’art pop i va reprendre aquestes sèries per aplicar sobre elles les investigacions que havia anat duent a terme.

El treball de Pina s’ha mostrat des dels seus inicis en permanent evolució, encara que en tota la seva obra es mantenen les constants de l’excel·lència en el dibuix i en la materialització. En els seus començaments, el seu treball es mostrava reivindicatiu a través de missatges crítics. En aquelles primeres obres, s’apreciava una superposició de les parts representades, enquadrades en una dimensió poètica que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Des dels inicis fins avui, Pina ha atorgat tractaments diversos als que sotmet i s’ha sotmès a les textures dels fons dels seus treballs, en els quals sempre han predominat una concreta realització plàstica de les figures, independentment del seu caràcter arquitectònic, a més de destacables jocs lluminosos que doten d’un gran realisme al  seu treball.

En una segona fase de la seva obra, el missatge va anar prenent un matís més experimental, investigant sobre nous corrents estètics. Mitjançant les seves característiques sèries, es va endinsar en estils com el surrealisme dalinià o el pop art, mostrant una inquietud persistent que manté el treball en constant evolució, la qual sembla tendir cap a la soledat i el buit del món actual. Va començar, a través de la realització de quadres que incorporaven objectes o estaven dotats de tridimensionalitat, a experimentar buscant aconseguir una ruptura amb la rigidesa formal de l’art, alhora que mostrava el seu desig de sorprendre, mitjançant la provocació a l’espectador. Emprant elements procedents de la cultura de masses juga amb la ironia en un to descontextualitzador, transgredint l’ortodòxia de certes imatges que formen part de la història de l’art, fent gala d’una voluntat de dimensionar la quotidianitat i les coses que se solen minimitzar, com el món de la infància.

És, en conjunt, un art alegre, que respira un aire fresc, i intel·ligent, que busca plasmar una “realitat diferent”, geomètricament molt definida que l’ha portat a delimitar un llenguatge i estil propis, concebent el treball artístic com un procés de retroalimentació entre concepte i objecte, però també tenint en compte l’espectador, buscant captar la seva atenció, arribant tant a aspectes divertits com a conceptes profunds.

Al llarg de la seva carrera ha treballat amb molt diversos materials (com l’oli, l’aquarel·la, el llapis de grafit o la pedra tosca, entre d’altres) sobre diferents suports.

 

ADRIA PINA

 

ENTREVISTA A ANTHONY SENÉN, ACTOR DE TEATRE VINAROSSENC.

Aquest divendres 12 de maig es representa en l’Auditori Municipal de Vinaròs “No somos malas” de la nova companyia de teatre New Époque Cabaret. Hem xarrat amb l’actor vinarossenc Anthony Senén i ja sabem una mica més de la seua trajectòria com a actor i  dels seus futurs projectes.

Anthony Senen_0007ANTHONY SENÉN
Des de molt xicotet es va formar en diferents estils de ball, com el folklore i el jazz, participant a més de forma activa en grups de teatre amateur. En 2009, va començar els seus estudis d’Interpretació en el Centre de Formació d’actors La Bobina a Barcelona acabant en 2011. El pas a la ciutat li va donar l’oportunitat de començar la seua marxa professional en diferents projectes audiovisuals.
Més tard, es va incorporar a la diplomatura d’Art dramàtic en l’Escola de l’Actor de València amb professionals com Carles Sanjaime, Carles Montoliu, Juan Mandli, Eva Zapico, Toni Agustí i Gabi Ochoa entre uns altres.
Ha complementat els seus estudis amb diversos cursos entre els quals podem trobar doblatge amb Roger Pera (Conegut per doblegar les veus de Matt Damon, Tobey Maguire i Ryan Phillippe), tècnica vocal, interpretació, cant, combat teatral i dansa acrobàtica o Music-Hall/Cabaret.
Els seus treballs més destacats fins al moment són la participació en el llargmetratge valencià “El efecto K. el montador de Stalin” pel qual va anar candidat als PREMIS GOYA 2014 com a MILLOR ACTOR REVELACIÓ, obres de teatre infantil com “Valentina Sagáz i el caso del ladrón de siluetas” produïda per l’Escola de l’Actor i obres musicals com a “Malas compañías”.
En 2014 crea CAXULL Teatre el seu pròpia companyia de teatre amb la qual ha participat en diferents obres de Microteatre València i on també va participar en l’obra “Capitán Pijama. El superhéroe” escrita i dirigida per Sofia León i Javier León.
Actualment forma part de l’elenc de “Aladín, un musical genial” de Trencadís Produccions, a més de reciclar-se en diferents cursos. Es troba també produint la seua primera obra escrita per Benja de la Rosa que té previst la seua estrena en 2017 i ha estrenat, juntament amb cinc companys, la seua pròpia companyia de teatre amb la qual debutarà en Vinaròs aquest divendres 12 de maig a les 20.00 i 22.30 hores en l’Auditoria Municipal de Vinaròs. Entrada 10 euros.

MMariola Nos i Anthony Senén

ENTREVISTA A L’ACTRIU PILAR GOMEZ. OBRA DE TEATRE “EMILIA” (PRODUCCIONES DEL BARRIO).

El dissabte dia 29 d’abril es va representar en l’Auditori Municipal de Vinaròs l’obra de teatre “Emilia” amb l’actriu Pilar Gomez (Producciones del Barrio: “Mujeres que se atreven”) dins de la programació cultural de teatre que s’ha programat des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament per a aquest 2017.
L’obra tenia molt bona crítica, així que vaig quedar amb Pilar per a una entrevista. Quan va entrar per la porta de la llibreria no vaig saber si era ella. I havia fet els meus deures. Després vaig saber el perquè. Pilar és una dona menuda, jove i de semblant feliç. Et pots prendre una cervesa amb ella i parlar de mil temes de manera distesa. Però eixa dona menuda en el carrer es fa gran en l’escenari, tal com va demostrar en la seua representació de “Emilia“. Un monòleg d’una hora en el qual Pilar interpreta a la crítica literària, poeta, dramaturga, traductora, editora, catedràtica, conferenciant i introductora del Naturalisme a Espanya, Emilia Pardo Bazán. L’aristòcrata i precursora en les seues idees sobre els drets de les dones i el feminisme que va reivindicar l’educació de les dones com  cosa fonamental i va dedicar una part important de la seua actuació pública a la seua defensa. Impulsora també en la denúncia del que ara denominem violència de gènere i  que ella va encunyar com “mujericidio” Entre la seua obra literària una de les més conegudes és la novel·la Los Pazos de Ulloa (1886). Una gran interpretació de Pilar Gomez que amb total passió beu de la força de la dona que interpreta. Enhorabona per aquest teatre sobre dones, escrit, dirigit i interpretat per dones.

ENTREVISTA A LA ACTRIZ  PILAR GOMEZ. OBRA DE TEATRO “EMILIA” (PRODUCCIONES DEL BARRIO).

El sábado día 29 de abril se representó en el Auditorio Municipal de Vinaròs la obra de teatro “Emilia” (Producciones del Barrio: “Mujeres que se atreven”) dentro de la programación cultural de teatro que se ha programado desde la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento para éste 2017.

La obra tenía muy buena crítica, así que quedé con Pilar para una entrevista. Cuando entró por la puerta de la librería no supe si era ella. Y eso que había hecho mis deberes. Después supe el porqué. Pilar es una mujer menuda, joven y de semblante feliz. Te puedes tomar una cerveza con ella y hablar de mil temas de manera distendida. Pero esa mujer menuda en la calle se hace grande en el escenario, tal y como demostró en su representación de “Emilia”. Un monólogo de una hora en el que Pilar interpreta a la crítica literaria, poeta, dramaturga, traductora, editora, catedrática, conferenciante e introductora del Naturalismo en España, Emilia Pardo Bazán. La aristócrata y precursora en sus ideas acerca de los derechos de las mujeres y el feminismo que reivindicó la educación de las mujeres como algo fundamental y dedicó una parte importante de su actuación pública a su defensa. Impulsora también en la denuncia de lo que ahora denominamos violencia de género y su que ella acuñó como “mujericidio”  Entre su obra literaria una de las más conocidas es la novela Los Pazos de Ulloa (1886). Una gran interpretación de Pilar Gomez que con total pasión bebe de la fuerza de la mujer que interpreta. Enhorabuena por este teatro sobre mujeres, escrito, dirigido e interpretado por mujeres.

PILAR GOMEZ

pilar-gomez-actriz

Licenciada en COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL (1993-1998) en la Facultad de Ciencias de la Información de Sevilla y Graduada en INTERPRETACIÓN en el Instituto del teatro de Sevilla (1993-1997).

Como actriz ha intervenido en diferentes espectáculos teatrales entre los que se destacan Cuando deje de llover dirigida por Julián Fuentes Reta, por la que ganó el premio de la Unión de Actores a la Mejor Actriz de Reparto; La Llanura de J. Martín Recuerda dirigido por Helena Pimenta en un producción de Centro Andaluz de Teatro; también con esta directora trabajará para la Compañía Nacional de Teatro Clásico en La Dama Boba de Lope de Vega y en Luces de Bohemia de R. Valle Inclán, producción de UR Teatro. En La Dama Duende de P. Calderón de la Barca, fue dirigida por Marta Torres para la Compañía A priori Gestión Teatral y en ¿Dónde pongo la cabeza? , de Yolanda Serrano, por Tamzim Towsend para Producciones Teatrales Contemporáneas.

En 2007 estrenó Mejorcita de lo mío de Fernando Soto y Pilar Gómez, dirigida por Fernando Soto con la todavía se encuentra de gira nacional. Ese mismo año estrenó El Gran Atasco de Fernando, Jorge y Alberto Sánchez Cabezudo, de Mr. Kubik Producciones. En 2010, dirigida por Pedro Álvarez-Ossorio estrenó María Estuardo, de F. Schiller, una coproducción del Teatro de la Estación de Zaragoza y La Fundición de Sevilla. En 2012 Nuestra Señora de las Nubes de Arístides Vargas bajo la dirección de Balbino Lacosta. En 2014 estrena Adiós, Presidente, adiós dirigido por Anna R. Costa para La Casa de la Portera y Marca España, una producción de Teatro del Barrio dirigida por Alberto San Juan. Sus últimos trabajos en 2015 ha sido Cuando Deje de Llover, de Andrew Bovell, dirigido por Julián Fuentes, una producción del Teatro Español y La Ciudad Oscura de Antonio Rojano, dirigida por Paco Montes, una producción del Centro Dramático Nacional.

En cine ha intervenido en películas como El Traje de Alberto Rodríguez, Blancanieves de Pablo Berger y La Tama de Martín Costa. También en el cortometraje Vainilla de Juan Beiro. Tarde para la Ira, dirigida por Raúl Arévalo es el último largometraje en el que ha intervenido.
En televisión ha participado en series como El Caso, El Ministerio del Tiempo, Hospital Central, Toledo, Coslada Cero y Hermanos. 
Ha escrito y dirigido junto a Ana Álvarez-Ossorio el documental Mirarse el Ombligo.

Como Ayudante de Dirección ha estrenado en 2012 Mundos Posibles de John Mighton, dirigido por Julián Fuentes, una coproducción de Mr. Kubik Producciones y el teatro de La Abadía y y en 2013 Los Iluminados, de Derek Ahonen dirigido por Julián Fuentes, una producción del Teatro Español.

Ha trabajado como coach de actores jóvenes en películas como Masala de Salvador Calvo para Tele5 o series de televisión como Física o Química de Antena3, HKM de Cuatro, Los Protegidos de Antena3, Toledo de Antena3, y en las películas Blancanieves de Pablo Berger y Zipi y Zape y el Club de la Canica de Óskar Santos.

Afincada en Madrid desde hace 13 años, se ha llevado siete girando por toda España con su exitoso monólogo ‘Mejorcita de lo mío’. Su pasión por la interpretación se traduce en una extensa carrera vinculada al teatro y al coaching, profesión que le ha permitido formar a jóvenes actores que han triunfado en series como ‘Física o química’, ‘Toledo’ o ‘Los Protegidos

ENTREVISTA A HELENA GUIMERÀ (CA MASSITA). LA FARIN’A D’OR 2017.

Helena Guimerà, el cap visible i l’ànima de “Ca Massita” ens avança el que serà la Farinà d’Or 2017.
Ca Massita és un forn de pa centenari gestionat per la mateixa família des de 1885 (cinc generacions) on elaboren pa i pastes de forma tradicional. Tot un referent a Vinaròs i creadors dels “xocorrocs” en homenatge als “Nanos i Gegants”. també elaboren altres pastes típiques com la coca celestial o la “farinà de repassos”, ja que se senten molt involucrats amb les tradicions i la cultura de la ciutat. Des del 2009 han creat un premi: “La Farinà d’Or”, un reconeixement a una persona o entitat que, com diu Helena, “fa poble”.

Els premiats en les edicions anteriors han estat: Els germans Beltrán, “El camí del foc” (Tony Riolobos), Toño Forner, Xavi Palomo, Nasio Julián, Sebastià Casanova i l’artista Carles Santos.

Atorgament de la Farinà d’Or 2017 el dissabte 28 de gener del 2017 a les 20:00h. Carrer Santa Mónica (darrere del forn).

https://www.facebook.com/camassita/?fref=ts

VÍCTOR DEL ÁRBOL PRESENTA “LA VÍSPERA DE CASI TODO” (PREMI NADAL 2016). LLIBRERIA ESPAI MARIOLA NOS. VINARÒS. 8 DE JULIOL A LES 19:30H.

Víctor de Árbol va néixer a Barcelona en 1968. De menut volia ser major, com tots els nens. Afaitar-se, com el seu pare, parlar com ell. Fins i tot ha copiat el seu estil de lletra. Però a diferència d’ell, que no li apassionava la literatura, Víctor des de petit volia ser escriptor per explicar les històries que tenia en el cap. La biblioteca era un dels seus espais preferits, on li deixava la seva mare mentre anava a treballar per netejar casa a Barcelona.

Víctor va cursar estudis en Història en la Universitat de Barcelona, sense concloure’ls, i va col·laborar dos anys com a locutor i col·laborador al programa radiofònic de realitat social «Catalunya sense barreres» (Radio Estel, ONCE). A nivell laboral, va treballar com a funcionari de la Generalitat des de 1992 fins a 2012.

OBRA:

En 2011 va publicar “La tristeZa del samurái” (Editorial Alrevés), que ha estat un èxit nacional i internacional. Traduïda a una desena d’idiomes (Holanda, Polònia, Romania, Macedònia, Israel, Itàlia, França, Estats Units, Brasil, Xina Continental) i best seller a França, compta amb el reconeixement de la crítica i de nombrosos premis. Entre ells, Li Prix du polar Européen 2012 a la millor novel·la negra europea que atorga la prestigiosa publicació francesa Li Point en el festival de Novel·la Negra de Lió, li Prix QuercyNoir, el Premi Tormo Negre 2013 i Li gran Prix de littèrature policière en 2015.

Al gener de 2013 publica la seva novel·la “Respirar por la herida” finalista a la millor novel·la estrangera en el festival de cinema Negre de Beaune, finalista en l’II Premio Pata Negra de Salamanca, finalista a la millor novel·la negra 2014 que atorga el festival VLNC. Traduïda al francès, la prestigiosa editorial Rosenbloom (Scribe) ha adquirit els drets d’edició en anglès per a Austràlia, New Zeland, UK i USA. Igualment s’han venut drets de traducció a Polònia (Editorial DRAGGA) i Bulgària.

El 13 de maig de 2014 publica “Un millón de gotas” (editorial Destin0) Una setmana després de sortir a la venda, s’esgota la primera edició. En pocs mesos aconsegueix la 5ª edició. Al febrer de 2015 és publicada en idioma francès per l’editorial Actes Sud (col·lecció Actes Noir)

Un Millón de Gotas és triada MILLOR NOVEL·LA escrita en espanyol del 2014 per l’associació de blogueros a Espanya Creatio Club Literari. Ha obtingut l’III PREMIO PATA NEGRA ciutat de SALAMANCA 2015. I al setembre de 2015 LI GRAN PRIX DE LITTÈRATURE POLICIÈRE 2015 a França (modalitat ètrangere). Aquest prestigiós guardó, degà de les lletres franceses només ha estat guanyat anteriorment per dos autors espanyols, Manuel Vázquez Montalbán en 1979 i Arturo Pérez Reverte en 1998. També, “Un Millón de Gotas”, va ser triada MEILLEUR POLAR 2015 PRIX LIRE en la seva versió francesa (“Toutes els Vaguis de l’Océan”).

PREMI NADAL

Víctor del Árbol és el guanyador del PREMI NADAL 2016 amb “La Víspera de casi todo””.

la-vispera-de-casi-todo-victor-del-arbol-portada

Paraules textuals de Víctor: “El premi Nadal és aquest moment en el qual acceptes que en la vida existeixen moments màgics, i que cal gaudir-los sense altanería però amb la convicció dels somnis que es van complint. I fer que els meus pares se sentin orgullosos de mi. Això és el que més valoro. No hi ha èxit en el reconeixement sinó en un mateix, a vèncer cada dia les pròpies impossibilitats.”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VÍCTOR DEL ÁRBOL A L’ESPAI MARIOLA NOS.

 

 

Col·labora:

CA MASSITA FORN DE PA: https://www.facebook.com/camassita/

CA MASSITA

 

 

 

 

GRAN HOTEL PEÑÍSCOLA ****: http://www.granhotelpeniscola.com/

GRAN HOTEL

 

 

 

 

RESTAURANT RAFEL LO CRISTALERO: http://www.rafellocristalero.es/

RAFEL

 

Xavi Ayén presenta “Aquellos años del boom”, premi Gaziel de biografies i memòries 2013, a la llibreria  Espai Mariola Nos.

 

XAVI AYÉN

 

 

 

 

 

 

 

 

XAVI AYÉN “Aquellos años DEL BOOM” A LA LLIBRERIA ESPAI MARIOLA NOS.

Al llarg de les pàgines 900 pàgines d’aquest llibre, que comporten un exhaustiu treball d’investigació periodística, escriptors com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Jorge Edwards, Carlos Fuentes, Alfredo Bryce Echenique, Guillermo Cabrera Infante, Sergio Pitol o Álvaro Mutis ens parlen en pirmera persona per intentar comprenen el fenomen literari denominat per alguns com “Boom”, el major moviment que ha conegut la literatura en espanyol durant la segona meitat del segle XX. Ayén presta especial atenció a les ciutats que van contribuir a convertir el boom en el que va ser: Buenos Aires, Mèxic DF, París i, sobretot, Barcelona, que aproximadament durant deu anys es va convertir en la capital mundial de la literatura iberoamericana, gràcies a les editorials que es van fundar allà ja figures tan innovadores com Carlos Barral o agent literària Carmen Balcells.

Un llibre imprescindible per endinsar-se al fenomen literari que va marcar un abans i un després. En ell Xavi Ayén demostra el seu gran treball d’investigació periodística i cultural (García Márquez feia vint anys sense donar entrevistes quan el va rebre). No s’acontenta amb una visió, ens les ofereix totes. Els personatges i successos es van desgranant des de la pluralitat i el contrast de tots els que van viure el boom. Un llibre d’investigació que es converteix en un relat tan amè, que no pots deixar de llegir.

 

 

xavi

Xavi Ayén (Barcelona, 1969). Forma part des de l’any 2000 de la redacció de La Vanguardia, diari en què va començar a col·laborar en 1991. Especialitzat en informació del món del llibre, és autor d’Aquells anys del boom. García Márquez, Vargas Llosa i el grup d’amics que el van canviar tot. (RBA, 2014), llibre que va obtenir el premi Gaziel i que descriu al grup d’escriptors llatinoamericans que, encapçalats per García Márquez i Vargas Llosa, van canviar la literatura del segle XX, així com del volum d’entrevistes Rebel·lia de Nobel (El Aleph, 2008), on 16 premis Nobel de literatura parlen des dels seus llocs de residència.

 

 

 

Són els moments compartits de llums i somnis els que fan batega fort.

I si no fosseu vosaltres

qui m’agafareu la mà

en aquest temps

de llum i goig

Si no fosseu vosaltres

em negaria a ell

però avui sé

que esteu

amb mi

mariola-nos

AGRAÏMENTS.

Així que en primer lloc vull donar les gràcies a la gent que ha seguit el blog “Acop de foc”, que ha llegit i ha comentat i que ha fet possible que ara una cosa íntima i petita sembla , només sembla una mica més gran. Gràcies als seguidors del bloc .

Gràcies a Enric Sanç i editorial Germania per confiar en publicar els meus poemes i poder formar part d’una col·lecció de la qual crec un dia es parlarà com una cosa molt positiu a favor de la cultura .

Gràcies també a Joan Elies Adell . Pel seu suport i per un pròleg que em va remoure en llegir-lo i que em va tornar un esperit que de vegades , només de vegades he cregut perdre. Joan Elies és un poeta en paraules majors . La seua poesia el fa gran a ell i a tots els vinarossencs .

Gràcies a la Fundació Caixa Vinaròs ( Nati ) , a l’Ajuntament de Vinaròs, pel seu suport. A Rodonorsinvicte i Carlos Elorduy que de seguida es van implicar en aquesta presentació . Un temps i un interès que els deuré sempre .

I gràcies a la meua família que sempre m’han recolzat en tot el que faig . La força de la meua mare , el suport incondicional del meu pare i el de la meua germana Pilar i la seua família que és la meua. I gràcies a G. Bel, no només per les sues ilustracions, que també, sinó  perquè de no haver-nos trobat això no hagués passat.

Aquest poemari és per a tots vosaltres , però sobretot, és per Lucia , perquè ella és el més gran que jo ( i el seu pare , és clar ) he fet .

Gràcies a tots .

Aquesta primera tanda de fotos són de Pablo Batalla. Un gran regal de Pablo que agraeixo ara públicament.

http://mariolanos.blogspot.com.es/2014/03/resum-presentacio-em-remou-la.html