Etiqueta: Libreria Espai Mariola Nos

Reseña “Paris-Austerlitz” de Rafael Chirbes por J.Bel

J. Bel "El alquimista" PAULO COELHO

J.BEL. Vinarocense de nacimiento y escritor vocacional autodidacta amante de los clásicos. Dirijo en las redes sociales una página nombrada “Entre las Palabras” que cuenta con diecisiete mil seguidores y alcance internacional. Autor también de dos microrrelatos publicados a través de la Web “Diversidad Literaria”.

Reseña “Paris-Austerlitz” de Rafael Chirbes.

“En lo de amar sobran los adverbios, ni mucho ni poco, se ama o no se ama.”
Nada convencional es Rafael Chirbes en, por desgracia, su última y cautivadora novela, intensa en su brevedad y con 153 páginas que no dan tregua al lector.
Desgarradora y a su vez apasionante, así es como se la puede describir. Esta historia, tan real como la vida misma, tan cercana que alguno de sus lectores podrá identificarse con ella.
Narrada por un pintor Madrileño de familia acomodada, nos trasladamos a Francia, la Francia más característicamente francesa. Relatando el amor entre dos mundos opuestos; por un lado nuestro pintor, en busca de prosperidad, y por otro Michel, de valores arraigados en hacer de cada día el último, aunque eso le suponga aprietos económicos y otros asuntos que revisten mayor gravedad.
Esta novela sin lugar a dudas desprende nostalgia y un aroma sombrío entre pasión y posesión, en un estilo tan diferencial que solamente puede compararse a la vida real con pinceladas que enriquecen el vocabulario.
Melancolía y caos sentimental es lo que me ha provocado, una mezcla de realidad absoluta, que hace, que poner los pies sobre la tierra sea una necesidad para comprender toda la profundidad que Rafael Chirbes me transmite en esta obra de una madurez destacable.

rafael chirbes

CLUB DE LECTURA ESPAI. MADAME BOVARY DE GUSTAVE FLAUBERT. PER KATIA TORRENT FUERTES.          

 

MADAME BOVARY de Gustave Flaubert

El pròxim 11 de gener de 2017 ens reunirem de nou a l’Espai per comentar la novel.lade Gustave Flaubert,  Madame Bovary; llegirem fins al capítol 10 de la segona part.

Gustave Flaubert és una de les figures cabdals de la literatura francesa i de tota la literatura occidental. Se’l coneix principalment per la seva primera novel·la publicada, Madame Bovary. Va néixer a Rouen, França, el 12 de desembre de 1821, al si d’una de les famílies més antigues de Normandia.Després d’acabar els estudis al Col·legi Reial de Rouen, sense gaire entusiasme, es traslladà a París per estudiar dret. Allà, va establir relació amb autors de la seva època, com Victor Hugo o Émile Zola, i va conèixer la poeta Louise Colet, amb qui va mantenir l’única relació sentimental important de la seua vida. Després de viatjar pel Mediterrani, s’establí definitivament a Croisset, Normandia, on va desenvolupar la major part de la seva producció literària. Allí, Flaubert passà la resta dels seus dies, fins que, l’any 1880, va morir prematurament a causa de la seua delicada salut.

Reflexions dels capítols que hem de llegir:

  1. Descripció dels personatges que apareixen a la primera i segona part, sobretot dels protagonistes principals. Aquestes descripcions poden ser de la novel.la, però quina és la nostra opinió sobre aquests personatges?
  2. Com era la  vida de Charles Bovary  abans de casar-se per primera vegada?És important per a ell  sa mare?Canvia  la seua vida després de conèixer i casar-se amb Emma?
  3. Com descriu Flaubert a Emma? Què espera Emma del matrimoni amb Charles Bovary? Té una visió realista de la seua existència?
  4. Quines són les lectures d’Emma? Penses que han influït en la seua manera de ser i comportar-se?
  5. Com descriu l’autor la vida en els pobles on viurà el matrimoni Bovary? Es pot considerar una crítica a la societat francesa del segle XIX? Per què? Busquem frases que ens ajuden a comprendre què vol explicar-nos Flaubert.
  6. Quina impressió ens dona Yonville? I què espera Emma trobar en aquest poble?
  7. Emma i León, en què coincideixen?
  8. Com viu Emma el naixement de la seua filla? Es por qualificar la seua actitud amb Berthe d’insensible? Per què es comportà així?
  9. Què pensa Leon d’Emma?
  10. Per què Emma finalment es fa l’amant de Rodolphe? Com acaba tot? Per què’
  11. Fins als capítols que hem llegit, hi ha crítica social? Podeu buscar exemples per compartir-los.
  12. Com és el ritme narratiu de la primera part?

M’agrada molt aquesta frase de Gustave Flaubert: “No llegiu per divertir-vos, com ho fan els nens, o per instruir-vos, com ho fan els ambiciosos. Llegiu per viure”.

Bona lectura, i que acabeu de passar unes bones festes.

Katia Torrent Fuertes

katia-bilbo-1-640x300

 

 

 

 

 

 

 

 

 

https://www.espaimariolanos.com/club-de-lectura/

“PEDRA DE TARTERA”. DE MARIA BARBAL

TERTÚLIA LITERARIA ÀGORA A L’ESPAI MARIOLA NOS

DIVENDRES 16 DE DESEMBRE A LES 18:30H.

LLOC: ESPAI MARIOLA NOS LLIBRERIA. 

Pedra de tartera , novel·la en català escrita per Maria Barbal el 1985, explica en primera persona la vida d’una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l’adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d’una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills i també pel sistema patriarcal en què s’estructura la societat rural on viu.

000002173_1_maria_barbal_nova1

Maria Barbal

Tremp, Lleida, 1949

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

 

"PEDRA DE TARTERA"

https://www.espaimariolanos.com/club-de-lectura/

Entrevista a Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa) i Sebastià Carratalà (la Vilavella, la Plana Baixa) que van presentar l’assaig “Gabinet de curiositats” i l’exposició “La pell ferida” a la llibreria Espai Mariola Nos. Ens van acompanyar Moisès Vizcaino (coordinador de la Veu del País Valencià) i l’editor Josep Martínez (Pruna edicions).

Anna i Sebastià són artistes i escriptors. Treballen en equip des del 1987.

Han dut a terme nombroses exposicions personals i col·lectives i han escrit conjuntament textos per a catàlegs d’exposicions i revistes especialitzades. 

Anna Moner ha publicat diversos relats i novel·les. Amb Gabinet de curiositats ofereix la seua mirada particular a obres musicals, cinematogràfiques, literàries i pictòriques, entre altres, que l’han seduïda i entre les quals troba vincles inesperats, estranys, curiosos. Ha rebut el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor assaig en el 2015.

 

 

FOTOS: JOSÉ L. DÍAZ

Anna Moner, Moisès Vizcaino, Josep Martínez i Sebastià Carratalà a Espai Mariola Nos

Anna Moner, Moisès Vizcaino, Josep Martínez i Sebastià Carratalà a Espai Mariola Nos

MOISES VIZCAINO

MOISÈS VIZCAINO

JOSEP MARTÍNEZ

JOSEP MARTÍNEZ

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

ANNA MONER I MARIOLA NOS

ANNA MONER I MARIOLA NOS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

PRESENTACIÓ GABINET DE CURIOSITATS

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

EXPOSICIÓ "LA PELL FERIDA"

EXPOSICIÓ “LA PELL FERIDA”

 

PRESENTACIÓ ANNA MONNER I SEBASTIÀ CARRATALÀ A L’ESPAI

 

“MAI ÉS TAN FOSC” TERTÚLIA SOCIAL. El compromís  de  cada dia

Debat plantejat al voltant del documental “MAI ÉS TAN FOSC” ( Seguiment d’A.Oliveras)

COORDINA : PEDRO HERNÁNDEZ

Dimarts  15 de novembre ,  19h.

SALÓ D’ACTES DE LA CASA DE LA CULTURA 

 Avinguda Llibertat  S/N , VINARÒS .

 

L’Arcadi Oliveres fa molts anys que es va convertir en una icona exemplar del compromís personal actiu per la millora de món.També fa molts anys que va pel món difonent un missatge  que gira en torn a dues idees tan senzilles com intenses:

1.- El planeta sencer está gestionat per una (o més) oligarquia financera “invisible” que s’oculta sota la façana d’unes estructures polítiques,  (els governs dels païssos), mercenàries i hipòcrites, liderades també per delinqüents avariciosos i sense escrupols.

2.- Això és així (i ho continuarà sent durant molt de temps) per dues raons:

                – Els ciuatadans ho permeten perquè estem instal.lats en la ignorància cómada, en l’ abulia derivada de la desinformació (o en la informació manipulada) , en el desinterés o en la pasivitat.

                – Els supra poders globals disposen dels mecanismes nacessaris, (fonamentalment els sistemes educatius i els mitjans de comunicació), per acoseguir mentalitats i comportaments en els individus dissenyats per a que tot el muntatge es perpetui.

El visionat del documental Mai és tan fosc:

 https://www.youtube.com/watch?v=NZJl0uL5LTU&t=3476s

ens proporciona dades, idees i elements per a la nostra propera cita de tertulia.

On estem situats cadascú de nosaltres en aquest món que dibuixa l’Arcadi, en l’acomodació o en l’acció,?, amb les dades del present que vivim és possible un altre món més just i net?, estem fem quelcom per millorar el món de tots i totes o actuem moguts només pels nostres interessos particulars?…

De tot això parlarem. Visionarem el documental i intercanviarem totes les idees que ens surgeixen.

Us esperem.

Mariola Nos entrevista a l’actor Toni Guillot, nou director de l’Aula de Teatre de Vinaròs que ens explica com es planteja aquest nou repte tant professional com vital.

A Toni li agrada implicar-se al 100% en el que fa. Esn conta que haurà de presentar com a mínim dues obres anuals, de les quals una haurà de ser en valencià i una altra en castellà.  I a més, haurà d’organitzar un mínim d’una intervenció de carrer, segons s’especifica en el nou plec de condicions del contracte. Guillot ha  remarcant que un dels seus objectius serà donar suport als actors que busquin una major professionalització, així com reforçar el treball en equip.
2015 Doctor en Traducción e Interpretación por la Universitat Jaume I, Castellón.

Formación artística.

2013-2016 Talleres de teatro clásico con Chema Cardeña. Sala Russafa,Valencia
Desde 2011 Técnica vocal con Mª José Peris
2012-2013 Teatro musical con Silvia Rico y Paco Bodí. Escola de Teatre Escalante,Valencia
Interpretación con Victoria Salvador
2009-2012 Teatro musical. Curso continuo. Off Escuela de Teatro y Cine, Valencia
Interpretación con Ita Aaagard y Resu Belmonte
Danza con Toñi B. Forascepi y Anaïs Duperrein
Técnica vocal y canto coral con Víctor Lucas
2009 Iniciación al teatro musical con Resu Belmonte y Toñi B. Forascepi. Off Escuela de Teatro y Cine, Valencia
Juego Teatral con Dafni Valor. Taller de Artes Escénicas, Valencia
Desde 2004 Jazz musical con Toño Forner. Academia de baile Locura, Vinaròs (Castellón)

Formación complementaria

Monográfico de montaje de escenas con Rafael Calatayud, cursos de casting e interpretación ante la cámara con Rosa Estévez, Carla Calparsoro, Carmen Utrilla y Alicia Puig. Iniciación al claqué con Frank Alonso, El Camerino. Jazz con Mª José Crespo, Centre Professional de Dansa Valencià. Taller de teatre educatiu Playback con Tomás Motos, Universitat de València

Estudios de solfeo, piano y canto coral en los Conservatorios de Tortosa (Tarragona) y Castellón

Experiencia Teatral

2016 “Macbeth” de W. Shakespeare, dirigida por Chema Cardeña. V Talleres de
Teatro Clásico. Sala Russafa, Valencia
2015 “Ensayando Julio César” escrita y dirigida por Chema Cardeña. Textos de Ana
Campos. IV Talleres de Teatro Clásico. Sala Russafa, Valencia
2014-2015 “Mamma Mia” dirigida por Josi Ganzenmüller. XX Aniversario Teatro de Guardia. Auditorio Pedro Mercader, Benicarló (Castellón). Representaciones en Cervera, Sant Mateu, Teatre Orfeó de la Passió en Ulldecona, Santa Magdalena y Auditori de Vinaròs.
2014 “Don Juan de Tod@s” escrita y dirigida por Chema Cardeña. III Talleres de Teatro Clásico. Sala Russafa, Valencia
2010-2012 “West Side Story”, “Mamma Mia” y “A Chorus Line”. Montajes final de curso en Teatro Olympia y Sala Off dirigidos por Pedro Giménez. Off Escuela de Teatro y Cine, Valencia

Otros

Desde 2004 Festivales, animación de actos de tipo cultural y festivo, galas de Carnaval, hoteles, actuaciones benéficas y participación en flashmobs de promoción turística y comercial para televisiones locales de Peñíscola y Vinaròs con
Academia de baile Locura
Como presentador, Gala de las Reinas del Carnaval de Vinaròs en febrero de 2013, Carnaval de Verano en agosto de 2014 y Fira i Festes de Vinaròs en junio de 2016.
En publicidad, spot de la app ‘Close2me’

Experiencia Docente

2016 Director y coordinador de Puro Teatro Artes Escénicas, proyecto de gestión de cursos de teatro y eventos culturales.

 

TIAN GOMBAU.

TIAN GOMBAU DRAGO

 

Tian Gombau ens apropa Screen Man a Vinaròs. L’última creació de la premiada companyia El Teatre de l’Home Dibuixat. Està protagonitzada per un ésser que habita un univers particular en el qual juga amb les imatges i les transforma.

En paraules de Tian Gombau: “Un muntatge que ens parla dels somnis i desitjos que ens acompanyen durant tota la vida i la dificultat per arribar a fer-los realitat”. No sempre resulta fàcil però la il·lusió ens empeny a intentar-ho una vegada i una altra.

De vegades, l’atzar posa en el nostre camí a una persona que ens ajuda a perdre temors, dubtes i incerteses, fins que arribem a complir el nostre somni. Screen Man, l’home pantalla, és la persona que apareix en el camí del  protagonista”.

L’obra es duu a terme amb un únic intèrpret (que manipula objectes i titelles). La música original i tot un món d’imatges sorgeixen d’un projector i un retroprojector, la qual cosa permet la interacció, extraordinàriament fluïda, entre el món real i el projectat.

Espectacle multimedia per a públic familiar de 3 a 103 anys.

El Teatre de l’Home Dibuixat

Liderada per Tian Gombau, El Teatre de l’Home Dibuixat compta amb un equip de professionals amb una llarga trajectòria en el sector de les arts escèniques i dels audiovisuals. Porta més de 25 anys en els escenaris i les seves produccions alternen el teatre per a adults amb el destinat a la infància. Ha realitzat unes 2.700 funcions tant a Espanya com en 72 gires internacionals per tot el món.

La companyia va exhibir en Teatralia 2009 el seu anterior muntatge per a públic infantil, Pedra a pedra, obra amb la qual ha tingut un èxit arrollador. Més de 900 funcions per tot el món i diversos premis nacionals i internacionals.

Unes altres de les seves peces són Ñaque o de polls i actors, de José Sanchís Sinisterra, Silenci, per favor!, El món en 80 màscares, Mascarot, Tradimón, Mico Sapiens, Un teatre de butxaca i Odissea de butxaca

Durada: 35 minuts. Aforament per passe: 100 espectadors. Funcions a les 12 i 18 h.

Entrades a la venda dijous i divendres a l’auditori de 18 a 21 hores i abans de les funcions.

TIAN GOMBAU ENTREVISTAT PER MARIOLA NOS.

“LA FAMILIA DE PASCUAL DUARTE” DE CAMILO JOSÉ CELA

Club de lectura “Espai Mariola Nos”        

  (Katia Torrent Fuertes)

En la tertúlia del 2 de novembre,  comentarem els 8 primers capítols  de la novel.la La famíliade Pascual Duarte de Camilo José Cela.

LA FAMILA DE PASCUAL DUARTE. CLUB DE LECTURA ESPAI MARIOLA NOS. PER KATIA TORRENT

LA FAMILA DE PASCUAL DUARTE

La novela fue publicada tres años después de finalizar la Guerra Civil Ello a pesar de la censura impuesta por el franquismo. Sin embargo, el debate y el escándalo que provocó su aparición hicieron que la segunda edición fuera prohibida.  Y que fuese editada de nuevo en Buenos Aires en 1945.

La familia de Pascual Duarte marcó un hito decisivo en la literatura española. Ha sido considerada  el punto de partida de la narrativa de posguerra. Según Adolfo Sotelo, “la fábula, lo acontecido de Pascualillo a Pascual, nace de una razón histórica que naturalmente hay que relacionar con el seísmo que como materia prima y como actor el novelista acababa de conocer y vivir”.

Las palabras de Cela también nos pueden ayudar a comprender el significado de la novela: “Es curioso lo espantadiza que es la gente que, después de asistir a la representación de una tragedia que duró tres años y costó ríos de sangre, encuentre tremendo lo que se aparta un ápice de lo socialmente convenido (no de la tradición literaria española)”.

Argumento. Pascual Duarte aprovecha sus días en prisión para hacer un repaso de su vida, desde su infancia, como hijo mayor de un matrimonio pobre lleno de conflictos producto del alcohol y la violencia, hasta su realidad actual, en la cárcel para ser ajusticiado.

Guia de lectura:

  1. Per què penseu que la novel.la es va titular La família de…….encara què només Pascual és el protagonista absolut?
  2. Quin és el tema principal de la novel.la? I quins altres temes apareixen en l’obra? Podem buscar exemples dels diferents temes que tracta Cela en la novel.la.
  3. Què representen la casa i la presó per a Pascual?
  4. Per què sabem en què regió passa la història? Creus que l’espai va ser elegit premeditadament per l’autor? Quins fragments de la novel.la ens demostrem on passa l’acció? Es pot copiar algun d’ells per compartir-lo.
  5. A la novel.la apareixen molts espais pels que transita el protagonista, podem identificar-los i intentar classificar-los en espais tancats i oberts. Quins sentiments ens provoquen aquestos espais?
  6. Els personatges de Cela van ser descrits per Paul Ilie d’aquesta manera “Nos enfrentamos en Pascual Duarte con una  serie de personajesgenuinamenteprimitivos. La simplicidad de susprocesosmentales, susmodos de vida, y susactividadesfísicas no necesitanhallarse a un nivelprimigenio para merecer la calificación de primitiva”, estas d’acord? Són tots iguals? Què característiques destacaries del personatges femenins? Com creus que és realment Pascual? I per què és així?
  7. Quina escena t’ha impressionat més? Podries explicar-la?
  8. L’humor negre està present en la novel.la, busquem algun exemple per comentar-lo.

Vos desitge una bona lectura amb una gran obra de la literatura universal. Falten moltes qüestions però les comentaré en la tertúlia i en la pròxima fixa.

https://www.espaimariolanos.com/club-de-lectura/

 

SAINTE-BEUVE, RETRATOS DE MUJERES. RESSENYA

CARMEN LLOPIS

 

 

 

 

 

 

SAINTE-BEUVE, Retratos de mujeres, Acantilado, Barcelona 2016, 428 pág. SAINTE-BEUVE, RETRATOS DE MUJERES. RESSENYA DE CARMEN LLOPIS.

Prólogo: Benedetta Craveri. Selección y traducción: José Ramón Monreal

El autor, Charles-Augustin, (Francia 1804-1869) escritor, crítico literario y miembro de la Academia Francesa. Su vida, como nos dice el prólogo, fue una renuncia a los sueños de la juventud: el amor, el arte, la fe y la trascendencia.

Esta obra con una serie de textos, en su mayoría escritos en su juventud, son retratos de 13 mujeres, entre los siglos XVI-XIX, ilustres por su talento literario, su fuerza moral, su inteligencia, su gusto…  a través de ellos, nos muestra la evolución de los salones literarios con sus normas, sus juegos y diversiones, el dominio de la lengua, el ingenio, la cultura… Las notas aclaratorias y las * del traductor ayudan a la comprensión

No se pretende, como dice el mismo autor en 1845, hacer un retrato estudiado… no son más que unas páginas ligeras…después de la lectura de investigaciones recientes…. Así nos describe la simpatía de Madame de Sévigné, la doble vida de Madame de Longueville, el amor a la naturaleza de M. de Lafayette, o el trabajo en el teatro de M. de Caylus. La marquesa de Du Deffand, M. Geoffrin, M. de Pompadour… M. Recamier son otras de las mujeres descrita.

Junto a las conversaciones, las cartas, las relaciones entre alguna de ellas y con artistas del momento, aparecen también como elementos claves en cada retrato – fechados- datos biográficos, la situación política y social, acontecimientos de la historia de Francia, las intrigas políticas, amorosas, cotidianas…. Leyendo esta obra descubrimos cómo vive la nobleza a lo largo de esos dos siglos.

Carmen LLopis

 

 

mujeres

 

 

SAINTE-BEUVE, Retrats de dones, Acantilado, Barcelona 2016, 428 pág
Pròleg: Benedetta Craveri . Selecció i traducció:José Ramón Monreal

L’autor, Charles-Augustin, (França 1804-1869) escriptor, crític literari i membre de l’Acadèmia Francesa. La seva vida, com ens diu el pròleg, va ser una renúncia als somnis de la joventut: l’amor, l’art, la fe i la transcendència.

Aquesta obra amb una sèrie de textos, en la seva majoria escrits en la seva joventut, són retrats de 13 dones, entre els segles XVI-XIX, il·lustres pel seu talent literari, la seva força moral, la seva intel·ligència, el seu gust… a través d’ells, ens mostra l’evolució dels salons literaris amb les seves normes, els seus jocs i diversions, el domini de la llengua, l’enginy, la cultura… Les notes aclaridores i les del traductor ajuden a la comprensió.

No es pretén, com diu el mateix autor en 1845, fer un retrat estudiat… no són més que unes pàgines lleugeres…després de la lectura de recerques recents…. Així ens descriu la simpatia de Madame de Sévigné, la doble vida de Madame de Longueville, l’amor a la naturalesa de M. de Lafayette, o el treball en el teatre de M. de Caylus. La marquesa de Du Deffand, M. Geoffrin, M. de Pompadour… M. Recamier són unes altres de les dones descrita.

Al costat de les converses, les cartes, les relacions entre alguna d’elles i amb artistes del moment, apareixen també com a elements claus en cada retrat – datats- dades biogràfiques, la situació política i social, esdeveniments de la història de França, les intrigues polítiques, amoroses, quotidianes…. Llegint aquesta obra descobrim com viu la noblesa al llarg d’aquests dos segles.

Carmen Llopis

 

https://www.espaimariolanos.com/ressenyes/

 

Club de lectura “Espai Mariola Nos”. Fixa XVI Entre dos palacios de Naguib Mahfuz (setembre-octubre 2016)

Naguib  Mahfuz, (El Caire 1911-2006) va nàixer en el si d’una família de classe mitjana, de la qual fou l’últim dels set fills i rebé el seu nom en homenatge al ginecòleg copte Naguib Pasha Mahfouz (1882-1974). Ginecòleg que atengué el seu naixement. Des de molt jove va ser atret pels llibres i la seua mare el va portar sovint als museus d’història d’Egipte. Aquests llibres, més tard —junt amb els barris on visqué, el-Gamaleyya i el-Abbaseyya— es convertirien en un tema important en molts dels seus llibres. La família Mahfuz observava l’islam, i l’escriptor va rebre una educació estricta en el marc d’aquesta religió.

El 1919, assisteix a l’aixecament popular de la multitud contra els anglesos i a la seva severa repressió. Una escena que marcarà de manera durable el seu esperit i en què s’estrena el seu interès per la política. El 1924, ell i la seva família deixen Gamaleyya per instal·lar-se a Abbasseyya, un barri més residencial. Mahfuz va entrar a la Universitat Fuad I (actual Universitat d’El Caire). Va finalitzar la carrera de filosofia l’any 1934 i va començar a escriure articles en revistes com er-Risala, el-Hilal o Al-Ahram. Va decidir dedicar-se professionalment a l’escriptura l’any 1936.

Així mateix, s’interessà per les llengües estrangeres. Sobretot l’anglès, per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literàries en àrab. Temps després, Mahfuz va abandonar el món acadèmic per esdevenir funcionari públic, tasca que exercí fins a l’any 1972. Va treballar al ministeri egipci d’herències i donacions. També fou director de censura i director de la fundació d’ajuda al cinema del departament d’art.  I, finalment, va servir com a consultor al ministeri de cultura.

La salut de l’escriptor va començar a deteriorar-se després de ser atacat l’any 1994  per fonamentalistes islàmics. El 1996, va ser catalogat per grups radicals islàmics com a «heretge» i sentenciat a mort. Des de llavors, es va mantenir pràcticament reclòs a casa seua. Només sortides esporàdiques i sota protecció policial. El 19 de juliol del 2006 fou hospitalitzat d’urgències en caure al carrer mentre passejava pel Caire. Després d’operar-lo d’urgències, morí el 29 d’agost del mateix any.

Obres. Durant els seus estudis universitaris, publica les seves primeres novel·les en els diaris i s’apassiona per  l’escriptura de novel·les històriques. La seua obra esta marcada per la varietat dels seus centres d’interès i per la riquesa dels éssers humans que constitueixen la seua principal font d’inspiració. La primera etapa de la seua trajectòria literària abasta des del començament de la carrera literària de Mahfuz fins 1944.

Durant aquesta etapa, l’autor publica fonamentalment novel·les històriques ambientades en l’Egipte faraònic, així com articles filosòfics i literaris.

Una nova etapa, des de 1945 fins 1960. Compren la producció de la Trilogia del Caire. Entre dos palaus, Palau del desig i La sucrera, publicats entre 1956 i 1957. Fills del nostre barri, encara que va ser publicada el 1959, anuncia ja la següent fase en la producció de Mahfuz. Des del 1961 fins al 1967, que s’obre amb El lladre i els gossos, i en la qual la revolució va perdent progressivament les seves metes i els herois esdevenen antiherois solitaris i incompresos.

Posteriorment, entra en el corrent de l’absurd i abasta des del 1968 fins al 1972. En aquesta etapa, només escriurà contes surrealistes i onírics. Els personatges expressen l’ambient de pessimisme general que es viu després de la gran derrota àrab del 1967 davant Israel. Una obra d’aquesta etapa és La taverna del gat negre. Des del 1972 fins al 1998, les seues obres seran fruit de la utilització de tots els corrents literaris que havia exposat fins al moment.

Va participar activament en la vida literària egípcia animant salons literaris i prodigant el seu encoratjament a tota una generació de joves escriptors. Sempre va ser  fidel al cercle dels seus amics (anomenats els Harafich), i als qui delectava pel seu esperit incisiu i el seu sentit de l’humor.

El 1988, obté el premi Nobel de literatura, que consagra una obra rica i variada. És la primera vegada que aquest premi va triar un autor àrab. Tot i que ja era un escriptor molt conegut al món àrab, la seua fama es va estendre ràpidament a Occident. Es  converteix en un dels escriptors més admirats i respectats. Malgrat tot, la seua natural modèstia li impedia reconèixer que era l’escriptor àrab en actiu més important.

 Resum. El títol de la novel·la es refereix al carrer on habita la família d’Abd el-Gawwad, protagonista de la història. Aquest carrer s’ubica al Caire vell o el Caire fatimí. El carrer de Bayn Qasrayn va ser la primera de la ciutat del Caire, ja que era la que separava els dos palaus dels governants del Califat fatimita.

Quan els palaus van ser destruïts, el carrer que els dividia va conservar el seu nom. La novel.la descriu el Caire. Els seus estrets carrerons, tendes, cafès… i la ingent varietat de personatges  que viuen o malviuen en ells.  Certifica el convuls Egipte del final del colonialisme i de la progressiva conversió en una potència. Ahmad Abd el-Gawwad té sotmesa a la seua esposa Amina fins a la humiliació sota el  la llei musulmana.

No obstant això, en el barri és un home jovial amb els amics, aficionat al bon vi i seductor amb les dones. Els fills de tots dos, Yassín, enamorat com el seu pare dels plaers mundans, Jadiga, autoritària i poc agraciada, Fahmi, impregnat d’ideals nacionalistes, Aisha, la bella, i Kamal, són també víctimes directes de la moral hipòcrita d’Ahmad i viuen en un continu por a importunar els seus desitjos.

L’Obra. En aquesta obra es tracten diversos temes:

1r. La polarització sociopolítica del moment històric, a principis del segle XX; la novel·la es desenvolupa traçant un paral·lelisme entre la família protagonista i les seves vicissituds, i la història del país sencer, en un moment essencial de l’Egipte modern.

Les referències històriques i polítiques (el Wafd) són constants. Es nota que quan més s’emociona l’autor és en parlar del nacionalisme. L’escriptor ens retrata la classe mitjana, la baixa, i la petita burgesia, amb les seues contradiccions i a la recerca del seu paper històric.

2n. La Religió. Déu no apareix en la novel·la però els personatges contínuament l’invoquen. És difícil determinar el que pensa l’autor respecte a la religió, sembla que es protegeixi per por que se’l consideri infidel.

3r. La problemàtica femenina.  En aquest període està sempre en relació amb els personatges masculins i on la dona només té dos camins, el de la virtut (mares, esposes o germanes) o el seu contrari (prostitutes, ballarines, cantores, etc..). En l’últim volum de la trilogia apareixeran algunes dones que accedeixen  a la universitat, però que són una minoria.

4t. La ciutat, el Caire, o més aviat un determinat sector del mateix.

5t. Altres temes com  l’enclaustrament, la resignació, l’amor, la prostitució, també apareixen al llarg de la novel.la.  La Trilogia – “Entre dos Palaus” (1956), “Palau del desig” (1957) i “La Azucarera” (1957) – forma part de l’imaginari col·lectiu dels egipcis, fins i tot dels illetrats, ja que va ser adaptada en pel·lícula i sèrie televisiva.

NAGUIB MAHFUZ

NAGUIB MAHFUZ. ENTRE DOS PALACIOS

 

Personatges: els personatges es dibuixen amb claredat. Cadascun en la seua personalitat, amb el seu paper a la història i avançant i evolucionant al llarg de la narració.

Ahmad Abd el-Gawwad, el patriarca, és autoritari i té a la seua família sotmesa al terror. Però amb els seus amics es mostra loquaç, amant de la música, el bon vi i de les dones més belles. No dubta a tenir una aventura amb la seva veïna quan aquesta es queda vídua.

La senyora Amina (segona esposa del senyor Ahmad). Filla d’un seij, supersticiosa, no deixa de recitar l’Alcorà per protegir sa casa i la vida dels seus fills dels ifrit (esperits malignes). Viu subordinada als desitjos del seu espòs.

Yassín. Fruit del primer matrimoni del senyor Ahmad és el que més se li sembla. Freqüenta les tavernes i les males companyies. Passa dels braços d’una amant fins als de la següent.

Jadiga. Filla del matrimoni Ahmad i Amina. Poc agraciada físicament. Però de caràcter rebel i autoritari. El seu únic desig és casar-se abans que la seva germana Aisha.

Fahmi. Potser el més noble i apassionat de tots els fills del matrimoni al qual la negativa del seu pare al fet que es prometi a la seua veïna fa que la seua passió es torne cap a la política i els seus desitjos d’alliberar Egipte del protectorat anglès. És el gran perdedor de la història.

Aisha. És bella i submisa com la seua mare,  no li importa renunciar a l’amor de la seua vida, encara que el destí li porta a casar-se amb el seu cosí i tenir una vida plàcida.

Kamal. El fill xicotet, entremaliat i ullet dret de la  seua mare. L’autor sembla identificar-se amb ell, ja que va néixer el 1910 i, en el moment en què s’inicia la novel·la, tindria més o menys la mateixa edat . És el personatge que parla més clar, què més diu el que pensa. L’autor ho mira amb simpatia.

Traduït a 40 idiomes i amb una prolífica producció literària composta per unes quaranta novel·les i col·leccions de contes. Mahfuz va ser capaç de descriure amb una prosa acurada el comportament humà i els usos socials de la vida quotidiana fins al punt de perfilar algunes de les claus subjacents en la complexa realitat àrab dels nostres dies.

Katia Torrent

https://www.espaimariolanos.com/club-de-lectura/