Etiqueta: Martí Domínguez

“L’esperit del temps” de Martí Dominguez a punt de veure la llum.

Falten solament deu dies per a l’aparició de la nova novel·la de Martí Domínguez que porta per títol “L’esperit del temps” i ja tenim ganes de llegir-la.

“L’esperit del temps” de Martí Dominguez està editada per Proa Edicions. I sabem, pel propi escriptor, que s’ha dedicat plenament a aquesta novel·la que recrea la trajectòria d’un científic austríac que es posa al Servei de la política nazi. 

De moment, podem llegir la sinópsi:

“L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.”

Esperit-del-temps-de-Martí-dominguez-espai-mariola-nos
L’esperit del temps de Martí Domínguez

Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor de Periodisme de la universitat de València i director de la revista científica Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista Mètode. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla; i El fracassat, acabat de publicar, sobre els pintors Cézanne i Pissarro.


https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Dom%C3%ADnguez

Espai Isabel- Clara Simó

Fira Llibre Vinaròs

Passeig Colom

De 11.30 a 12.30 hores

MARTÍ DOMÍNGUEZ

Martí Domínguez Romero neix l’any 1966 a Madrid, on el seu pare feia d’advocat. Als cinc anys torna amb la família a València, on viu fins a l’actualitat.

Nét del periodista i escriptor Martí Domínguez Barberà, creix envoltat d’art, música i literatura. Els germans Domínguez i Romero estudien en el Col·legi Francès de València, on reben una educació agnòstica. Així doncs l’idioma i la cultura francesa formen part del seu procés de formació. El francès, de fet, es converteix en la seva segona llengua després del català de l’Algemesí, d’on procedeix la seva família.

Gran observador de la naturalesa des de ben jove, decideix estudiar Biologia a la Universitat de València. Durant els estudis, Eliseu Climent li demana d’escriure un article setmanal de caire científic per a la revista El Temps, col·laboració que es manté fins a l’actualitat. Acabada la Llicenciatura comença el Doctorat en entomologia i coevolució, que el porta a viure tres mesos a París per a buscar unes arnes endèmiques al Muséum Nationale d’Histoire Naturelle, a la rue de Buffon. L’experiència de la visita al magatzem del museu li serveix per escriure el preàmbul de la seva primera novel·la, dedicada al biòleg francès Georges-Louis Leclerc. Poc després continua la recerca a la National Library d’Austràlia, on troba una extraordinària col·lecció literària d’autors del segle XVIII que l’ajuden a acabar la novel·la sobre el biòleg il·lustrat, titulada Les confidències del comte de Buffon (1997). Amb aquesta novel·la guanya els premis Octubre-Andròmina de narrativa (1997), Joan Crexells (1998) i Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1998).

Continua la recerca científica a la Congress Library de Washington. Durant la seva estada a la capital Nord-americana, aprofita el magnífic fons per a llegir sobre la figura de Goethe. D’aquestes lectures apareix, l’any 1999 la novel·la El secret de Goethe, guardonada amb el premi Prudenci Bertrana de novel·la (1999) i per segona vegada el Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2001).

També publica Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000), dos reculls d’alguns dels seus articles publicats al setmanari El Temps, que demostren una gran cultura interdisciplinària. Amb paraules de Francesc Pérez, “sol posar en els escrits uns coneixements envejables de la realitat, sense massa abstraccions —no diré que sense cap fantasia—, com pertoca a un biòleg que ha fet bé la carrera i —cosa potser més important— que s’ha interessat per allò que estudiava. A aquestes dades afegeix àmplies dosis de cultura literària, lectures i referències textuals que en general no apareixen com a sobrevingudes ni com a crosses artificials, sinó que s’integren amb una aparent facilitat amb la resta de les frases de l’escrit.”

Al mateix temps col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com ara El País, Levante-EMV, Saó, L’Espill i La Vanguardia. Des del 2002 és professor titular de la facultat de Periodisme de la Universitat de València.

Amb El retorn de Voltaire (2007), novel·la guanyadora del premi Josep Pla, tanca la trilogia dedicada a la il·lustració francesa. Tal i com ens diu, en una entrevista l’abril del mateix any, “vaig començar la trilogia amb Les confidències del comte de Buffon, on ja apareixia Voltaire d’una manera reiterada. Si parles del XVIII necessàriament hi apareix, sempre, i fins i tot torna a aparèixer a El secret de Goethe. A més, va viure 84 anys, realment va omplir un segle, i sempre era atractiu i divertit. Buffon i Voltaire es duien prou malament i jo vaig tenir la sensació d’haver maltractat Voltaire al primer llibre i em va venir la idea de dedicar-li una novel·la. Volia parlar del nostre Voltaire, l’actual, que és l’antireligiós, el que lluita contra el fanatisme.”

L’any 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode, editada per la Universitat de València.

L’any 2016 rep el Premi de la Crítica Catalana de Narrativa per “La sega” (2015), Proa, «una novel·la que cal situar entre les millors que ens descriuen la repressió de la postguerra en l’àmbit de la llengua i la literatura catalana», en paraules del jurat del premi; i  Premi de la Crítica Serra d’Or de novel.la.

L’any 2017 publica “L’assasí que estimava els llibres” també amb Proda Edicions. I la seua darrera obra, “Històries Naturals” en Pórtic editorial, una novel.la  il.lustrada per Perico Pastor en la que conjuga literatura i ciència. 

HISTÒRIES NATURALS

En aquest llibre, ocells, plantes, papallones, peixos i rèptils s’entremesclen amb els grans noms de l’art i

la literatura, com Leonardo da Vinci, Cézanne, Marcel Proust o Montaigne. Així són aquestes Històries

naturals del novel·lista, biòleg i periodista Martí Domínguez, bellament il·lustrades per Perico Pastor. El

lector veurà com aspectes extraordinaris de la natura s’enllacen de manera íntima amb la vida d’homes i

dones i amb la cultura de tots els temps. Històries naturals és un llibre per gaudir, per fullejar, per consultar,

per regalar i per descobrir la nostra relació amb aspectes sovint ocults del món natural.

https://www.diarilaveu.com/entrevista/87104/entrevista-marti-dominguez-plagues-horteta-molta-literatura

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-marti-dominguez-histories-naturals/

https://www.escriptors.cat/autors/dominguezm/?

COIA VALLS

Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora i actriu.

La tardor del 2010 va veure la llum la seva primera novel·la, La Princesa de Jade, publicada en català (Edicions Columna) i en castellà (Suma de Letras). Amb aquest llibre va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica.

Al 2012  va publicar, en català i castellà El mercader a Edicions B. Amb aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Tots tres per votació popular.

Al març del 2013, l’editorial Sperling & Kupfer l’edita en italià: Il mercante di stoffe. Pròximament sortirà una edició en portuguès al Brasil.

El 2013 publica, també en català i castellà, Les torres del cel a Edicions B.

El 2014 veu la llum La cuinera (Edicions B, en català i castellà).

Al febrer del 2015 surt la seva darrera novel·la, Amor prohibit (Edicions B, en català i castellà). L’editorial Sperling & Kupfer la publica en italià el 2016: Amore proibito.

El 2016 publica, també en català i castellà, Etheria a Edicions B.

El 2017 publica la novel·la inspiracional Si tu m’escoltes, en català i castellà a l’editorial Comanegra.

El setembre del 2018 l’editorial Rosa dels Vents reedita en català El mercader. Al novembre surt a llibreries la seva novel·la sobre la vida i l’obra de Louis Braille, el creador de l’alfabet que porta el seu nom: Els camins de la llum (Ed. Rosa dels vents); també en castellà a Ediciones B: Los caminos de la luz, que tambè ha estat portada al teatre. 

En el món de la literatura infantil i juvenil ha publicat el conte infantil Marea de lletres que maregen (Barcanova, 2010) i la novel·la juvenil L’Ombra dels oblidats (2011), a la mateixa editorial.

Com actriu ha participat en diverses obres teatrals i en el film de Jordi Lara, Ventre blanc, sel·leccionat al Busan International Film Festival de Corea del Sud. http://www.ventreblanc.cat/

Com a dramaturga, ha posat sis obres en escena, El mercader, Les torres del cel, La cuinera, Amor prohibit, Etheria i Els camins de la llum. Les representacions han tingut lloc a ciutats com ara Tarragona, Reus, Barcelona, El Morell, Constantí, Amposta, Figueres.

ELS CAMIS DE LA LLUM

Aquesta és la historia d’una revolució, protagonitzada per un nen, portada a terme des de l’anonimat, sense més armes que un punxó.

El petit d’una família de basters, els Braille, té un accident que li farà perdre la vista de manera gradual. La tenacitat dels qui l’envolten, i la seva pròpia, aconsegueixen teixir un camí d’aventura i descobertes que anirà molt més enllà del que ens atreviríem a somiar.

La vida d’en Louis Braille, un recorregut que ens parla de llums i d’ombres, de llibertat i d’opressió, de salut i de malaltia, de com l’enginy pot superar la manca de recursos, i que transcorre en paral·lel a la convulsa França de la primera meitat del segle XIX, en un temps de revoltes i esperances.

Coupvray, Paris, Limoges i Vichy són els escenaris que acullen la lluita d’un home de procedència humil que va descobrir la clau amb què els cecs trencarien les seves cadenes, mentre maldava per trobar l’essència de la felicitat.

La commovedora història del creador del sistema Braille, una impressionant novel·la de superació que recorda Las cenizas de Ángela.

Una gran saga familiar que ens trasllada a Oliver Twist de Dickens.

https://www.nuvol.com/critica/els-camins-de-la-llum/

https://www.vilaweb.cat/noticies/ampliaciocoia-valls-descobreix-la-historia-de-superacio-de-louis-braille-a-la-novella-els-camins-de-la-llum/

http://reusdigital.cat/noticies/cultura/coia-valls-novella-la-vida-de-louis-braille-els-camins-de-la-llum

https://www.todoliteratura.es/noticia/50358/novela-historica/coia-valls-publica-los-caminos-de-la-luz-una-novela-sobre-louis-braille-el-heroe-que-desafio-a-la-ceguera.html

http://www.illadelsllibres.com/once-catalunya-ret-homenatge-a-lescriptora-coia-valls-en-reconeixement-a-la-seva-trajectoria/

https://coiavalls.wordpress.com/

TONI HILL

Toni Hill (Barcelona, 1966) és llicenciat en Psicologia, encara que porta anys treballant en l’àmbit de la traducció literària.

En 2011 va publicar la seva primera novel·la, L’estiu de les joguines mortes (Debolsillo), que va ser un èxit instantani de crítica i vendes, i els drets de les quals van ser venuts a gairebé una vintena de països. A aquesta novel·la li van seguir Els bons suïcides (Debolsillo, 2012) i Els amants d’Hiroshima (Debolsillo, 2014), que van completar la reeixida trilogia de novel·la negra protagonitzada per l’inspector Héctor Salgado.

En Els àngels de gel, Toni Hill ens ofereix una magistral història d’intriga psicològica, que penetra en els racons més foscos de la ment humana alhora que ens reflecteix l’ambient d’uns anys marcats per la guerra i la tensió social.

Els àngels de gel (Grijalbo, 2016) va suposar un canvi en la trajectòria literària de l’autor, que va abandonar el policial més clàssic per a endinsar-se en una fosca intriga amb elements gòtics. Ara, amb Tigres de cristall, Toni Hill fa un nou gir i ens presenta una torbadora història de suspens psicològic sobre la culpa i la redempció ambientada en un conflictiu barri perifèric de Barcelona.

TIGRES DE CRISTALL

Una absorbent història de suspens psicològic que explora els límits entre la culpa i l’expiació.

Amb una trama intensa i plena de secrets, Toni Hill ens transporta a un barri mític del Cinturó Vermell de Barcelona, tant en els convulsos anys setanta com en l’actualitat, on uns personatges profundament humans es veuen atrapats en un conflicte marcat per la lleialtat, el silenci i la venjança.

Una absorbent història de suspens psicològic que explora els límits entre la culpa i l’expiació.

Amb una trama intensa i plena de secrets, Toni Hill ens transporta a un barri mític del Cinturó Vermell de Barcelona, tant en els convulsos anys setanta com en l’actualitat, on uns personatges profundament humans es veuen atrapats en un conflicte marcat per la lleialtat, el silenci i la venjança.

A la fi dels setanta, Víctor Yagüe i Juanpe Zamora van ser una mica més que simples companys de classe. La seva amistat, plena de confidències i jocs, d’alegries i pors, va depassar les parets de l’aula i es va estendre pels conflictius carrers de la Ciutat Satèl·lit. Fins al 15 de desembre de 1978. Fins al dia en què un succés tràgic va sacsejar la consciència dels veïns. Fins al moment en què els nois es van veure obligats a triar entre la lleialtat i la salvació.

Trenta-set anys després, tots dos tornen a trobar-se en aquest mateix escenari. Les seves vides han corregut sorts oposades. Juanpe és un home a la deriva, sense futur i amb un present tèrbol; Víctor, en canvi, pot considerar-se un triomfador. Potser per això s’asseu estranyament en deute amb el seu vell amic i decideix enfrontar-se als clarobscurs d’un cas tancat que, no obstant això, segueix embolicat d’inquietants preguntes que ningú vol respondre.

Però el que Víctor i Juanpe ignoren és que algú, en l’ombra, està escrivint la història d’aquest crim. Un relat revelador que, tal vegada, cap dels dos hauria de llegir.

Toni Hill ens brinda una història impactant i atmosfèrica que ho torna a confirmar com una de les grans plomes del gènere del nostre país.

https://librotea.elpais.com/libro/tigres-de-cristal

https://www.todoliteratura.es/articulo/novela-negra/toni-hill-regresa-tigres-cristal-absorbente-novela-suspense/20180530093358047833.html

https://www.delectoralector.com/tigres-de-cristal-toni-hill/

http://conversandoentrelibros.blogspot.com/2018/09/tigres-de-cristal-toni-hill-resena.html

https://elpais.com/cultura/2018/06/21/elemental/1529573212_107865.html

https://www.eldiario.es/cultura/Toni-Hill-escolar-Tigres-cristal_0_778322237.html

DAVID JIMÉNEZ

David Jiménez Martínez (Cartagena, 1978) és llicenciat en Biologia per la Universitat de Múrcia. En l’actualitat, després d’haver desenvolupat la seva carrera com a biòleg en l’àmbit del control de qualitat, exerceix a Castelló com a agent marítim de Vigilància Duanera, un cos policial adscrit a l’Agència Tributària que s’encarrega de la repressió del contraban.

Després de col·laborar durant uns mesos amb Castelló Notícies redactant articles sobre novel·la negra, va decidir fer el salt i va escriure Muertos de sobremesa (desembre de 2015, ACEN), amb la qual va aconseguir obrir-se un buit en el difícil panorama literari contemporani.

En 2017 publica amb Versàtil Edicions “Inspector sol” en la qual presenta l’inspector Marcial que continuarà com a personatge principal en la seva última publicació “No es tiempo de peros”, *també amb l’editorial Versàtil. Una incursió en la novel·la negra, la de David Jiménez que ha tingut una gran acceptació.

NO ES TIEMPO DE PEROS

Ella ja no és aquesta policia tímida que no s’atrevia a mirar-ho a la cara.

Ell ja ni tan sols és policia.

Tots dos han pagat un peatge massa alt per treballar al marge de la llei. Ara l’única cosa que els uneix és una causa comuna: trobar al Caçador.

Però compartir un objectiu no els converteix en companys, només en socis; uns socis que hauran de bregar amb una relació amor-odio basada en enganys.

Per a Zoe, Marcial és el millor mitjà per a descobrir al veritable culpable de la mort del seu nuvi. Per a Marcial, Zoe és l’única companyia humana que no li resulta insuportable.

La cerca del Caçador els uneix en un nou cas, però aquesta vegada res serà igual. Marcial ja no té una placa que li impedeixi desafiar les normes, i Zoe simplement ha deixat de complir-les. Tots dos iniciaran un descens als suburbis de Cartagena en la recerca d’una trama de blanqueig de capitals que esquitxarà de sang els fonaments de la ciutat.

Blog De tinta en Vena:  https://detintaenvena.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros-david-jimenez-el.html

Blog Kayena: Negro sobre blanco;  http://kayenalibros.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros-de-david-jimenez.html

Libros por doquier: https://www.librospordoquier.com/no-es-tiempo-de-peros/

Negro sobre blanco: https://lamagiadelosbuenoslibros.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros-david-jimenez-el.html

¡Qué bello es leer!: https://belloesleer.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros-david-jimenez-el.html?m=0

Renata en Guatemala: https://renataenguatemala.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros-david-jimenez-el.html

Leyendo bajo la luz de la luna: https://leyendobajolaluzdelaluna.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros.html

La coleccionista de libros y otras cosas: https://coleccionistacosas.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros.html

El misterio de las letras: https://elmisteriodelasletras.blogspot.com/2019/02/no-es-tiempo-de-peros-de-david-jimenez.html

ENTREVISTA AUDIOVISUAL MARTÍ DOMÍNGUEZ PER MARIOLA NOS

 

Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.

“L’assassí que estimava els llibres” és la darrera novel·la de Martí Domínguez. Editada per Proa Edicions, com La sega.
El punt de partida de la novel·la és l’assassinat del periodista cultural i crític literari Guillem Gual, d’una gavinetada al cor. Un crític carregat d’enemics precisament per les seues crítiques demolidores. En l’escena del crim el periodista apareix amb el llibre de De Quincey “L’assassinat entès com una de les belles arts” a les mans. Una obra on l’autor considera l’assassinat com un fet estètic dins de la literatura de poder, afectiva, provocativa i destinada a somoure al lector i apassionar-lo per un tema (molt kantià). Per tant, un crim que tal com comenta un dels protagonistes, pot fer parlar als crítics (primer requisit de De Quincey perquè siga una obra d’art). L’inspector Agustí Tena, un gran no lector, es veu obligat a endinsar-se en el món de la literatura. I l’autor ja ens avança que serà “l’últim cas de la seua vida”. Un cas que ven aviat es veu lligat a l’assassinat del filòsof Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat: “Defensa dels intel·lectuals”. El to irònic i divertit de Martí està ben pressent en tota la novel·la.

Aquest punt de partida, els assassinats amb trama de novel·la negra, fa que la investigació resulte tant policíaca com literària. I serveix a Martí Domínguez per a fer una descripció audaç i crítica de la societat valenciana, una societat dividida entre burgesos i pagesos amb un to irònic que diu molt de l’autor. Jo crec que estem davant del Martí Domínguez més audaç, més ell, si el coneixeu. L’escriptor capaç de superar el registre seriós, dur i magistral de La sega per mostrar-nos d’una manera aparentment àgil, lleugera i fàcil la ironia de qui coneix bé una societat que a voltes, intueixo li resulta esquerpa. Una novel·la que apunta directament la seua crítica al món crític literari i universitari que coneix tan bé. Una novel·la aparentment de gènere negre i podríem dir que costumista que crec pretén posar el tela de judici la supremacia dels diners i del poder de la classe burgesa i de l’endogàmia universitària per damunt de la cultura. No parla de corrupció política sinó que reivindica la funció social de la literatura i dels intel·lectuals. La desafecció de la burgesia cap a la literatura.
Una novel·la de personatges que l’autor ens descriu d’una manera entomològica suposo que, per deformació professional. Personatges que podem reconèixer fàcilment entre la nostra societat i que, representats pels Garín, els Cantallops i els Tena ens mostren tot el ventall de possibilitats de relacions entre famílies: rebuig, amor, odi i també sexe i dificultat de comunicació.
Una paràbola voltairiana del món intel·lectual i de la societat en general, que ens fa reflexionar i que de segur, li portarà algun maldecap a Martí.
Una novel·la atrevida que ens feia falta i que ens ha agradat que presente a la llibreria Espai.

https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Dom%C3%ADnguez

L’ASSASÍ QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES DE MARTÍ DOMÍNGUEZ A L’ESPAI MARIOLA NOS.

 

29 DE SETEMBRE A LES 19.30 HORES EN ESPAI MARIOLA NOS

 

 

MARTÍ DOMÍNGUEZ

Biografia

MARTI DOMINGUEZ

Martí Domínguez Romero neix l’any 1966 a Madrid, on el seu pare feia d’advocat. Als cinc anys torna amb la família a València, on viu fins a l’actualitat.

Nét del periodista i escriptor Martí Domínguez Barberà, creix envoltat d’art, música i literatura. Els germans Domínguez i Romero estudien en el Col·legi Francès de València, on reben una educació agnòstica. Així doncs l’idioma i la cultura francesa formen part del seu procés de formació. El francès, de fet, es converteix en la seva segona llengua després del català de l’Algemesí, d’on procedeix la seva família.

Gran observador de la naturalesa des de ben jove, decideix estudiar Biologia a la Universitat de València. Durant els estudis, Eliseu Climent li demana d’escriure un article setmanal de caire científic per a la revista El Temps, col·laboració que es manté fins a l’actualitat. Acabada la Llicenciatura comença el Doctorat en entomologia i coevolució, que el porta a viure tres mesos a París per a buscar unes arnes endèmiques al Muséum Nationale d’Histoire Naturelle, a la rue de Buffon. L’experiència de la visita al magatzem del museu li serveix per escriure el preàmbul de la seva primera novel·la, dedicada al biòleg francès Georges-Louis Leclerc. Poc després continua la recerca a la National Library d’Austràlia, on troba una extraordinària col·lecció literària d’autors del segle XVIII que l’ajuden a acabar la novel·la sobre el biòleg il·lustrat, titulada Les confidències del comte de Buffon (1997). Amb aquesta novel·la guanya els premis Octubre-Andròmina de narrativa (1997), Joan Crexells (1998) i Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1998).

Continua la recerca científica a la Congress Library de Washington. Durant la seva estada a la capital Nord-americana, aprofita el magnífic fons per a llegir sobre la figura de Goethe. D’aquestes lectures apareix, l’any 1999 la novel·la El secret de Goethe, guardonada amb el premi Prudenci Bertrana de novel·la (1999) i per segona vegada el Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2001).

També publica Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000), dos reculls d’alguns dels seus articles publicats al setmanari El Temps, que demostren una gran cultura interdisciplinària. Amb paraules de Francesc Pérez, “sol posar en els escrits uns coneixements envejables de la realitat, sense massa abstraccions —no diré que sense cap fantasia—, com pertoca a un biòleg que ha fet bé la carrera i —cosa potser més important— que s’ha interessat per allò que estudiava. A aquestes dades afegeix àmplies dosis de cultura literària, lectures i referències textuals que en general no apareixen com a sobrevingudes ni com a crosses artificials, sinó que s’integren amb una aparent facilitat amb la resta de les frases de l’escrit.”

Al mateix temps col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com ara El País, Levante-EMV, Saó, L’Espill i La Vanguardia. Des del 2002 és professor titular de la facultat de Periodisme de la Universitat de València.

Amb El retorn de Voltaire (2007), novel·la guanyadora del premi Josep Pla, tanca la trilogia dedicada a la il·lustració francesa. Tal i com ens diu, en una entrevista l’abril del mateix any, “vaig començar la trilogia amb Les confidències del comte de Buffon, on ja apareixia Voltaire d’una manera reiterada. Si parles del XVIII necessàriament hi apareix, sempre, i fins i tot torna a aparèixer a El secret de Goethe. A més, va viure 84 anys, realment va omplir un segle, i sempre era atractiu i divertit. Buffon i Voltaire es duien prou malament i jo vaig tenir la sensació d’haver maltractat Voltaire al primer llibre i em va venir la idea de dedicar-li una novel·la. Volia parlar del nostre Voltaire, l’actual, que és l’antireligiós, el que lluita contra el fanatisme.”

L’any 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode, editada per la Universitat de València.

La sega (2015), representa un canvi de registre en la producció narrativa de l’autor. Front a les novel·les d’idees anteriors (amb figures del pensament com Buffon, Goethe, Voltaire o Cézanne), amb La sega l’autor reflexiona sobre la violència i la impunitat, sobre la llarga nit del franquisme. Amb aquesta novel·la, Martí Domínguez rep el Premi de la Crítica Catalana de narrativa 2016, per a «una novel·la que cal situar entre les millors que ens descriuen la repressió de la postguerra en l’àmbit de la llengua i la literatura catalana», en paraules del jurat del premi; i unes setmanes després, el Premi de la Crítica Serra d’Or de novel.la.

L’assassí que estimava els llibres

Martí Domínguez

Una novel·la que uneix la intriga i la comèdia de costums, en un retrat de la burgesia valenciana.

l'assassí que estimava els llibres

Sinopsi de L’assassí que estimava els llibres

Guillem Gual, un crític literari infl exible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el fi lòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

 

 

 

 

 

 

 

 

Col·labora:

AJUNTAMENT DE VINARÒShttp://www.vinaros.es/

CA MASSITA FORN DE PA: https://www.facebook.com/camassita/

GRAN HOTEL PEÑÍSCOLA ****: http://www.granhotelpeniscola.com/

LA BODEGUETA DE SANT VICENT: https://www.facebook.com/bodegueta/